Temps presents

Un relat de: -Charl0tte.

Ara ja ho sé,
ja se la veritat,
tu ja no m'estimes.
La meva vida no té sentit,
Sense tu,
no.

La il·lusió,
L'esperança,
La força,
La voluntat
El poder,
per seguir endavant,
han tocat fons,
i,
s'han ofegat,
enmig de les meves pròpies llàgrimes.
Enmig dels meus sentiments,
Que volten i volten,
Sense parar,
Recordant temps passats:
els teus llavis,
i la teva boca,
a prop meu.
Els teus braços,
abraçant el meu cos...

Ara que se que ja no m'estimes,
Tinc el cor destrossat,
Guardat dins d'un forat negre,
on sempre hi cabrà,
la teva amistat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: