Cercador
Temps presents
Un relat de: -Charl0tte.Ara ja ho sé,
ja se la veritat,
tu ja no m'estimes.
La meva vida no té sentit,
Sense tu,
no.
La il·lusió,
L'esperança,
La força,
La voluntat
El poder,
per seguir endavant,
han tocat fons,
i,
s'han ofegat,
enmig de les meves pròpies llàgrimes.
Enmig dels meus sentiments,
Que volten i volten,
Sense parar,
Recordant temps passats:
els teus llavis,
i la teva boca,
a prop meu.
Els teus braços,
abraçant el meu cos...
Ara que se que ja no m'estimes,
Tinc el cor destrossat,
Guardat dins d'un forat negre,
on sempre hi cabrà,
la teva amistat.
l´Autor
15 Relats
44 Comentaris
23575 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62
Biografia:
Un bell vespre de 1991,enmig de coixins de sucre cremat..
Últims relats de l'autor
- Digui'm... qui soc?
- Estimo la Mort, no estimo la vida.
- No em creia home, no em creia dona.
- Com un bell ciri relleva en el vent
- Recordant el teu son
- Subtil fantasia
- Quan tu estaves a prop meu...
- Encara toco realitat? ...Qui sap...
- Necessitada d'un toc de llibertat.
- Desitjant més que paraules...
- Un crit al temps
- Itenierari: Cal amigues.
- Per què sempre un per què?
- Temps presents
- El món dels somnis