Recordant el teu son

Un poema realment trist, breu, pero molt significant, m'agradat allo de que no despren ni una gota de sang, pq encara vol viure, son coses que pasen a la vida, tant de bo no exitis o sapiguessim amb certiud que sens depara, pero aixo no es aixi, jo i crec que i algu mes que un somni, anims la vida segueix i els nostres estimats que s'han anat segur que com poden encara ens cuiden. Una abraçada.

Un tractament ben fet, entre la realitat i el surrealisme. Som víctimes de les energies que ens condueixen a la mort, però més enllà de la vida i de la mort hi flota l'esperança d'un nou món on no haguem de diferenciar entre la llum i la foscor temporals.

records de tristor, de forta tristor, que hem de saber canalitzar per valorar allò que ens queda...la vida. Reb una forta abraçada de recolzament.