Recordant el teu son

Un relat de: -Charl0tte.

Una descomunal llum uniforme fou el seu final.

Creuà pel pas imposat, quatre línies de blanc, línies socials.
A continuació, una crit tocà el seu cos.
S'agenollà com qui resa al seu déu, i caigué com qui navega al seu mar.

No tenia veu, simplement expressava gestos que descrivien el seu estat.
En especial la seva mirada en mig aquell rostre pàl·lid...
Ens deia adéu-siau.
Però, malgrat aquell dolor, ni una gota de sang es desprengué del seu cos.
Segurament perquè volia viure tan de temps més, que no volia desprendre vida.

Se l'emportaren entre llençols blancs, dins una sala d'horror.

Minuts després... ens arribà la notícia.

Ara, un any després, continu recordant el seu son.

Comentaris

  • On ens dura aquest son?[Ofensiu]
    eternasomiadora | 19-09-2005 | Valoració: 10

    Un poema realment trist, breu, pero molt significant, m'agradat allo de que no despren ni una gota de sang, pq encara vol viure, son coses que pasen a la vida, tant de bo no exitis o sapiguessim amb certiud que sens depara, pero aixo no es aixi, jo i crec que i algu mes que un somni, anims la vida segueix i els nostres estimats que s'han anat segur que com poden encara ens cuiden. Una abraçada.

  • Atrapats per la temporalitat[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 21-08-2005 | Valoració: 9

    Un tractament ben fet, entre la realitat i el surrealisme. Som víctimes de les energies que ens condueixen a la mort, però més enllà de la vida i de la mort hi flota l'esperança d'un nou món on no haguem de diferenciar entre la llum i la foscor temporals.

  • records[Ofensiu]
    edgar naúj | 02-08-2005 | Valoració: 10

    records de tristor, de forta tristor, que hem de saber canalitzar per valorar allò que ens queda...la vida. Reb una forta abraçada de recolzament.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: