Desitjant més que paraules...

No et sento.

Et busco,
Regiro i regiro el present,
Però només veig negre broma.
Simples paraules,
Paraules que no diuen res.
I es que...,
M'adono que les paraules diuen tan poc...
Lletres que per la societat han set unides,
I que per mi...
Ja no demostren...
Llavors és quan em pregunto,
perquè escriure doncs...?
...
Veritablement no ho sé.

Qui sap,
Poder m'equivoco,
Poder a una passa de mi,
Hi ha tot el que desitjo,
(Tu...)

Cerco en la memòria,
I dins,
Si,
Et trobo estirat,
Al meu costat.
Abraçades,
Mirades,
Carícies,
Petons,
Un joc d'innocència.

Doncs ara...
Per què tan complicat tot plegat..?
Fa falta la senzillesa en nosaltres,
Tenim por,
Ens tanquem,
I no sortim....

No puc seguir,
Les paraules són fet del meu passat.
Necessito que em demostris,
tot el que sents per mi...
Necessito que em diguis,
Que vols de mi...

I és que...
la nostàlgia em recorre per dins...
Ja no queden nits sense plors,
Ja no hi han dies sense somriures fingits...
:'(