Necessitada d'un toc de llibertat.

Un relat de: -Charl0tte.

Ara, en aquest precís instant necessito ser més gran.
Sempre amb consciència: Dir no a les prohibicions, dir no a les normes, dir no als límits.
Desitjo que el temps voli a una distància de quatre anys.

Necessito sentir-me lliure, com vent recorre món, com la mar segueix la corrent, com l'amor viatja per satèl·lit, com el so es perd en la immensitat de l'espai...

Necessito deslligar-me, esbargir-me, viatjar, sortir, buscar, cridar, ballar, trobar...
Fer d'aquest somni, realitat.

Vull anar on em doni la gana d'anar, vull realitzar els camins de la llibertat, vull lluitar contra els lligams, vull veure el permís legal dels divuit anys, per ser independent, tenir autonomia, no haver de demanar consentiments...

Reclamo al temps que corri! Siusplau corre, avança ràpid! que no aguanto... que no resisteixo aquesta edat...
Ni això, ni els soldadets de plom que pesen tan sobre meu... poder per amor però...

Jo no soc cos de esclavitud, sóc esperit de llibertat.

Per què es fa tan difícil la meva existència?
Aquests anys...
Aquesta etapa...
Per què no em puc valer per mi mateixa?
Qui ha dit que no puc?
Que poder m'han donat l'oportunitat...

Sé que tindré temps suficient...
però Llibertat! Això arriba més lluny dels meus límits! Et necessito ara... ara és quan et prego que apareguis...

Siusplau alliberem, si més no una mica...

Vist d'una altre manera... es pot tractar de la digna confiança....
Poder és ella la que fa falta...
Però descarto totalment aquesta opció, en mirar-me en un espill, i no veure bogeria, no veure descontrol, no veure drogues, no veure mal....
Doncs simplement, veure la desesperació d'una persona necessitada de llibertat.

Digueu-me que exagero, digueu-me que m'equivoco, i si és així... espero que entengueu que malgrat la meva desesperació, també soc persona.

Comentaris

  • M'encanta[Ofensiu]
    Camps de Tristor | 25-09-2005 | Valoració: 10

    Nena, jo em trobo amb la mateixa situació que tu. Amb 14 anys, madurada de ment avans d'hora, [no ho he dit jo sino els professors i els psicolegs]necessito una mica de llibertat, el meu espai que ningú pugui profanar, ja que la emva habitació sembla un lloc comunitari i no es així, se com et sents estic a les mateixes i es insoportable. M'agrada molt el relat.
    Petons.
    CaMpS dE tRiStOr

  • ara mira el teu voltant[Ofensiu]
    lakuru | 06-09-2005

    Tots quan estem aquesta edat volem arribar a ser majors de edat per sortir de festa, viatjar etc. Però com algú va dir viu el present, que tot això hi ha arribarà.
    Ara en aquest temps pensa amb totes les alegries que has passat i pensa amb la quantitat de gent que has conegut. Molta no serà important, però altres persones et marcaran molt com a persones i tu també a elles. Si no les haguessis arribat a coneixia i elles no t'haguessin arribat a coneixia a tu...que seria del teu futur tan desitjat??? i del seu???? Amb qui gaudiries el teu preuat futur....Has viscut els teus anyets però pensa que encara et queda molt més de cami...mira les petites coses, des de la finestra i gaudeix del trajecte de la vida!!!!

    MOLTS PETONS!!!!!

  • No esperis[Ofensiu]
    NEULA | 11-07-2005

    Jo tampoc crec que hagis d'esperar, no crec que les coses vinguin soles amb el temps, i sobretot crec que es absurd deixar passar el present esperant un futur millor. La llibertat no és un regal que et cau del cel quan fas divuit anys, la llibertat te l'has de guanyar ara pas a pas, amb rebelió a vegades, però altres cedint, negociant, desmostrant com va creixent la teva maduresa, ampliant el teu espai, pam a pam, sense robar el dels altres, creixent, per dins i per fora.
    Espero no samblar una iaia, realment crec que això va així!

  • Bones![Ofensiu]
    llLlibertatll | 11-07-2005 | Valoració: 8

    Veig que desitges la llibertat desesperadament, sentir-se lligat a coses que no es poden fer fa que ens agobiem bastant. però respecte en lo del temps, que desitges que passi rapid, si aprofites el temps al moment, a part de que t'ho passaràs bé, se't passarà més ràpid i no et semblarà que el dia en que faràs 18 anys està tan lluny. Carpe diem!!

    X cert, com tu, a mi tb m'agrada mol la llibertat, pero pensa que la llibertat d'una persona acaba quan perjudica a la llibertat d'una altra ;)

  • bruuuuuuuu[Ofensiu]
    instants | 01-07-2005

    La llibertat, quina sutilesa de les paraules potser alienes a l'esperança ardua de no tenir el valor suficient a dir k no, dir k no també és un acte d'amor. No t'excusis en l'edat, ni en patrons o limitacions apreses. Només recorda que ser lluire és una actitud davant la vida, ser lliure és ser conseqüent amb les teves decisions... Pensa , actua i sent d'una sola manera... tingues valor només és això.

  • Permís per obrir la porta[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 01-07-2005

    Aquesta porta no té color ni forma, és una porta prohibida però que resideix dins teu. El present, com pots comprovar, si que té colors i formes, però potser el veus limitat per aquesta manca de llibertat. Simplement t´has de rebel.lar, però d´una manera romàntica.
    Els romàntics creien en el jo, volien sortir de l´ou i creuar en vaixell l´univers. I estic segur que molts ho van aconseguir. Tu també ho has d´aconseguir. No et parlo només de conèixer el món. Et parlo de descobrir l´univers, el més enllà i el que no es pot explicar amb paraules perquè els humans no podem veure aquestes formes i colors. Però tu pots! Simplement has de creure en el teu jo.
    Els pares, l´escola,... ens volen ensenyar com caminar per la vida... però nosaltres no volem ser esclaus. Fes-te teva l´escola o l´institut, els pares... ells no poden donar-te el que tu demanes. Però amb imaginació tu si que t´ho pots donar. Fest-ho teu perquè el que et dónen és tan fred com una oferta de supermercat. Simplement has d´utilitzar la raó amb qui et vol dominar i fer servir la imaginació quan es tracta de coses, desitjos teus. No et limitis al món material.Tu tens una ànima molt valuosa i un cor que vol volar. Doncs comença ara!
    Quan ets nena o adolescent ets en una mena de presó. Investiga què passa i aixeca el teu vol, companya.NO ESPERIS

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: