Quan tu estaves a prop meu...

En el passat…
Quant tu estaves a prop meu...
Quan podia mirar els teus meravellosos ulls...
Quan podia estar en contacte amb la teva pell...
Quan podia escoltar la teva dolça veu...

Només un minut a prop meu,
Només una bonica mirada,
Només una paraula significant,
Només amb una de les teves fortes abraçades...

Només amb això, em sentia especial...
Només amb això, un somriure es marcava a la meva cara...

M'agradaria conèixre't més!
Desitjaria conèixre't més!
Perquè en cada racó de tu,
S'amaga alguna cosa que desconec,
Alguna cosa màgica...
...
La teva mà: un món per descobrir.
Els teus ulls: petites estalactites que em penetren el cor,
Els teus llavis: un preciós mar per navegar,
El teu rostre: un lloc irreal...

Però ara,
Tot ha volat,
Tot ha fugit,
Tot ha acabat....

Aquest és el final?
El final de la nostre història?

Poder perquè jo no he sabut aprofitar l'oportunitat,
I ara la porta... es tanca...

O poder es una espera?
Un espai en el nostre temps?

Poder, en la porta hi ha una escletxa,
Una escletxa on hi ha la llum per poder continuar...

Ara només queden les cendres...
Les cendres que rasquen les ferides,
Les cendres que remouen el dolor.

Però malgrat això, els meus somnis, el meu cor, les meves paraules, i els meus sentiments, encara parlen de tu...