Cercador

Estimo la Mort, no estimo la vida.

Un relat de: -Charl0tte.

- Una festa de puta mare! Genial! Això si que és vida! (Sento cridar)

Em marejo, deixo de ballar, m'assec.
Ambient de fum., alcohol, drogues, i una música (soroll) que no para de trontollar dins meu; Sembla que ja formi part de mi, és realment molest.
Sense saber per què, una llàgrima cau avall, molt avall, travessa el meu rostre i... cau.. Ia! : ha tocat terra.

Què hi faig enmig aquestes criatures? De debò el que desitjo és estar aquí?
Quin dret tinc a somriure? Quin dret tinc a passar-m'ho bé?
Hauria de ser al llit dormint com un infant amb el seu ninot de peluix...

No em sento bé, de qui estic envoltada? Qui són tota aquesta gent que es preocupa tan per mi? Aquestes cares tan estranyes...
Mouen els llavis, em parlen, però no els entenc, què em diuen?
Sento xiuxiuejar : va home, la vida és bonica i no has de plorar!

No! Però que diu? Aquesta vida no és bonica!
De nou, em parla un ésser de la terra, d'un altre món, un món molt diferent al meu... i no cal dir-ho... ells no m'entenen, no els entre al cap que pugui detestar tant allò que ells gaudeixen i anomenen: vida.

(Una altre llàgrima sorgeix... i cau.)

Sento una barreja de preguntes: Què et passa? Per què plores?
Menteixo. Deixo volar paraules encadenades per tal d'estar sola.

No puc donar a conèixer el meu estat real ni els meus sentiments reals... tinc que viure amb aquesta màscara de cristall, que tantes esquerdes té pobrissona; Tot, per no preocupar, per no alterar aquests éssers, que no tardarien pas gaire en fer-me empassar qui sap quines bogeries sobre allò que anomenen vida.

Una altre llàgrima cau, jo també caic, caic... i caiem juntes.
Tot se'm fa irreal, tot sembla un joc, però això només és el principi del final, un final dolorós...
I es que per mi el terme vida és una glòria totalment diferent, és...
....mort.

Perquè sents el que sents? Perquè fas que el protagonista del meu joc sigui el dolor? perquè no et desprens de la nostàlgia? Per què t'has enamorat de la mort?

Una ultima llàgrima empren vida, rellisca, i es desfà, marcant en el meu rostre una altre senyal...

( Mentrestant jo.... mostrant aquell somriure de paper... tan malmès ja...)



Comentaris

  • Què enigmàtic![Ofensiu]
    Arbequina | 16-07-2006

    Però m'ha agradat. És un relat molt ben escrit. Sols que la temàtica és una mica incomprensible. Alló d'estimar la mort se m'escapa.
    En fi, potser no he entés el missatge ocult del relat. Què dic, potser? No l'he entés. Però té ritme i esta molt ben escrit, i intentant desxifrar-lo, el relat m'ha entretingut molt.
    He gaudit llegint-te.

    Fins aviat.

    Arbequina.

  • Per molts anys![Ofensiu]
    iong txon | 12-12-2005

    Un argument i una estructura una mica surrealista, segurament la més adequada per unes sensacions i sentiments complexes com aquests que pretens descriure. Aguna cosa dintre del protagonista es rebela contra un ambient que l'ofega. Però hi ha vida més enllà de les discoteques: hi ha gent que el cap de setmana es lleven d'hora i s'en van a pujar muntanyes, per exemple…

    Un relat estrany però ben escrit. Felicitats!

    Quim

  • _shamandalie_ | 06-12-2005 | Valoració: 10

    ja passa això, ja passa... que de sobte sembla que estàs bé però comences a notar un nuset a dintre teu, que es va fent gran x moments i no aconsegueixes desenredar.. i x mes k intentis passar-t'ho bé no aconsegueixes fer kas a ningu i ja res t'importa.. pk a vegades mires al teu voltant i lambient (el ke has descrit tu: fum, alcohol, musika a sako de forta..) al ke estas de sobte pffff et posa dels nervis, et deprimeix.. xo buenu no sempre es aixi! t'has d'encisar amb els petits detalls ke et dona la vida, ja veuras com son els mes gratificants :P
    muakaaaaaaaaaaaaaaaaa!!

  • Aviam..[Ofensiu]
    Dreams | 04-12-2005 | Valoració: 10

    Wola! Ja et vaig comentar fa temps, pero esque fent voltes per relats, m'ha donat per tornar-lo a llegir.. MOlt macu.. m'agrada molt..
    Avera si envies algo aviat que fa molt que no escrius res.. ^^

  • Dins i fora.[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 23-11-2005 | Valoració: 10

    Tot el que hi ha de bo ho has de buscar dins teu.D'aquesta manera, pots aconseguir una correspondència amb la realitat que sigui agradable o molt, molt agradable. Hi ha de tot.
    No et tanquis on et duu el teu voltant. Sigues crítica i realista.

  • fantaaastiK![Ofensiu]
    nina6 | 12-11-2005 | Valoració: 10

    m'ha agradat molt, perquè sovint m'he sentit així i m'hi he identificat moltíssim! I la manera de descriure-ho és genial també.

    "..I'm not crazy, I'm just a little unwell.."

    *nina*

  • vida materialista[Ofensiu]
    kispar fidu | 11-11-2005

    Jo també estimaria la mort abans d'una vida purament materialista. Em sorprén moltes vegades la gent que sols es fixa en l'exterior, aquells a qui els preocupa tant la imatge, l'estètica. No entenc com poden trobar-se a gust en llocs on no pots parlar amb el del costat perquè simplement no sents res del que et diu... no ho entenc... (el fum, el soroll, el mal de cap, la gent amb tan poca identitat... sovint em fa pena...).

    Jo estimo la vida, però la vida plegada de mil detalls simples que la fan encisadora!!!

    Apa! nanit!
    Gemm@

  • Dreams | 11-11-2005 | Valoració: 10

    Uo! Nena! M'has arribat!
    Respecte a l'última frase.. Jo vaig estar molt de temps enganyant.. dibuixant un somriure quan en veritat per dintre estava plorant.. i ara ja m'he cansat d'enganyar a la gent i a mi mateixa.. Però no sé.. ara sempre estic trista.. Wenu.. ho deixo perque no se com explicar-ho.. xDD i m'estic fent un embolic :S
    jeje i segueix escrivvent, que m'encanten els teus relats! Ja estàs a la llista d'autors preferits ;)

    Fins aviat!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: