El món dels somnis

Un relat de: -Charl0tte.

Al tancar els ulls,
veiem la llum, el camí...
Despres dels dies esgotants,
dies negres plens de dol,
de malura i dolor,
són de agrair les estrelles.

Accedim en un món on els governadors,
som nosaltres mateixos:
cultivem el que volem cultivar,
Pintem els detalls del color que ens plau,
creiem el que voloem creure...

Un pas endavant,
dos passos enrere,
podem retrocedir, i millorar.

Sentim la presència de les il.lusions,
il.lusions que impulsen a viure,
caminem per montanyes sense entrabancs,
viatjem per autopistes inaxistents,
volem per cels descomunals,
realitzem camins impossibles...

Més que una miratge,
més que un desij,
més que una raó,
una fantasia, un món, una vida plena de il.lusións.

Somia,
ningú et priva d'aquesta vida,
ningú t'extreu les ales,
Córre amb velocitat,
alegre't amb somriures,
i pateix amb plors.

Però no deixis en dubte,
el fet que són,
només,
vivències efímeres.
No pas doncs,
els espills de la realitat...




Comentaris

  • La llum impossible?[Ofensiu]
    Bonhomia | 01-07-2005 | Valoració: 7

    Somniar,somniar,somniar,... quan tens l´èxtasi al teu davant!Els teus somnis evoquen l´objectiu de la teva realitat. No els agafem perque no allarguem la mà, no per por ni per timidesa, sino perque no ens els creiem. Si, la realitat pot ser molt dura, però des de quan aquest imbècil món és just? Hem de sortir de les tenebres, com els esclaus platònics, per fer una poesia trascendent de la nostra estimada-odiada realitat, una minúscula bombolla que exploti eixordant les orelles amb missatge de guerrilla els qui volen sentir els nostres gemecs de dolor que criden per amor, no per despreci, com ells.

  • no s'hauria d'oblidar que sempre ens queda somniar[Ofensiu]
    Mixtil | 30-06-2005

    En algun lloc vaig llegir una cita que no podré oblidar, venia a dir més o menys el següent:

    Els somnis no són més que una part d'un ampli ventall d'errors del destí a partir dels quals, nosaltres, podem, algun cop, preveure'l. És una altra d'aquelles coincidències, senyals, que apareixen davant nostre indicant-nos el camí correcte per arribar allí on la felicitat. Però com humans que som, també ens equivoquem, i quan ens despertem en plena nit, amarats d'aquella suor freda pròpia dels malsons, el primer que ens proposem és oblidar-ho tot.

    Continua escribint sobre els somnis, els somniadors t'ho agraïm.

  • Segueix somniant....[Ofensiu]
    Xanxaneta | 26-06-2005 | Valoració: 8

    ...i escrivint poemes tant bonics com aquest!
    He estat llegint i m'han agradat els teus poemes, penso que estan força bé per ser tant jove. I a més amb els anys milloraràs cada vegada més.

    He trobat molt interessant la manera com has descrit els somnis que ens permeten escapar-nos una estona de la trista relaitat i fer coses impossibles. Però, tal com dius a l'última estrofa, no hem d'oblidar que no són reals, són efímers... genial!

    Segueix escrivint i vigila amb les faltes d'ortografia, que els poemes queden molt més bonics sense elles!

  • vivències efímeres...[Ofensiu]
    ROSASP | 14-06-2005

    Entre la realitat i el somni, entre la llum i la foscor, volem i aterrem. Formem part de les ombres etèries de la vida, i ens podem sentir tant vius com el nostre cor sigui capaç de somiar...

    Molt bonic, un cant suau que es perd en la inmensitat de l'espai.

    Una abraçada i molta inspiració!