Itenierari: Cal amigues.

Un relat de: -Charl0tte.

Cada dia,
Cada hora,
Cada minut,
Cada segon,
Un somriure.

Un somriure d'alegria,
Un somriure de felicitat,
Un somriure de benestar,
Un somriure fingit.

Buscant la raó per continuar endavant,
Per continuar lluitant, i viure el present,
Per arribar a un futur i tenir un passat.

Esperant el dia en que aquest somriure es transformi,
Com un cuc de seda es transforma en papallona,
El nostre engany es transformarà en realitat,
Només cal esperar,
Només esperar el dia...
L'hora...
el minut..
el segon...
EL MOMENT.
Perquè un sol instant pot canviar-ho tot.

Avançant en el temps...
Quan la llum del sol ja no entra per les escletxes,
Quan ens ha dit adéu,
Quan és la misteriosa i incandescent llum de la lluna la que ens il·lumina,
Aquell somriure fingit,
Es converteix en un plor.

Un cant al dolor,
Un temor a la soledat,
Un crit a l'amor i a la pau.
Un VESTE'N a tots els problemes i mal de caps.

Comencem amb la il·lusió i acabem amb la realitat.

Busquem un entre mig!
Vivim!
I fem-ho de tal manera que les nostres petites il·lusions es converteixin en realitats.
No vulguem fer del món dels somnis un món real!
Sinó...
Quina gràcia tindria tot això?
Quina gràcia tindria el joc?
Quina gràcia tindria somiar?

No vulguem avançar el que ha d'arribar.
No ens vulguem saltar etapes,
Aprenem del que tenim,
Aprenem del que no tenim,
Aprenem del que vivim,
Aprenem del que no vivim,
Aprenem del que sentim,
Aprenem del que no sentim.

Aprenem de cada una de les petites vivències que ens dona la vida.
Amb els seus temps de dolor, i de felicitat.

Lluita, pel que has estimat, pel que estimes, i pel que estimaràs.
No oblidis tampoc lluitar per qui t'estima!
Per un present, per un futur, i per un passat!

Per tot això, i per totes les coses que em descuido i que han d'arribar no deixeu de lluitar i continuar endavant!

Viu pels altres, però el més important: VIU PER TU!

(Això, ha sortit de la meva ment, del meu cap, dels meus pensaments, dels meus dits, i del meu teclat.
Moltes gràcies per ser com sou. Això és per totes, i per tot el que heu fet per mi i per les altres persones, que és molt.
Però ara és el moment que us ajudeu a vosaltres mateixes! Espero que molt aviat venceu els vostres problemes i pugueu viure una vida, una bona vida! Viure de debò, viure la vida que us mereixeu.
Perquè com diu l'Eloi (Cantant) amb una cançó: Després de la tempesta sempre torna a sortir el sol, i esperant el caminar que la vida ens somriurà, que els mals temps ja passaran i podrem tornar a somiar.
I malgrat la vostra vida estigui plena de tempestes no dubteu ni un moment en agafar el paraigües i continuar caminant!
Bueno, espero que no creieu que tot això són paraules falses, sinó veritats i que hagi servit per alguna cosa més que per gastar tinta i paper.)

Comentaris

  • Suposo..[Ofensiu]
    Dreams | 11-11-2005 | Valoració: 10

    Es lo que es diu sempre.. però costa posar-ho en pràctica..
    Però igualment, tens moltisima raó ^^ I sobretot mai ens tenim que rendir.. mai.. encara que a vegades tinguis ganes d'engegar-ho tot a rodar.. sempre es te que seguir ^^

    Uo! Es la primera vegada que et llegeixo jeje ^^ I m'agraden molt els teus relats ^^

  • mol be![Ofensiu]
    bristoliana | 08-10-2005 | Valoració: 10

    aquelles persones k a vegades pensen massa en els altres...sense centrar-se en ells!!

    m' ha encantat segueix aixi!!