Odet, vampiressa i princesa de la nit.(II)

2ª part:

Cert, quan veié a Eros... es pensava que es moria! Era l'home més bell que havia vist mai. Tenia la pell, pàl·lida i brillant, com la Lluna. Els llavis vermells, color Rubí, color de sang. La sang de tantes i tantes víctimes, sobretot noies precioses i joves, que havien mort entre els seus braços. Uns ullals perfectes dignes d'un Déu, dignes d'ell.
-Hola Odet t'estava esperant.
Ella muda, sense poder articular paraula de la impressió, va fer una reverencia.
-No estiguis nerviosa, tranquil·la no et faré cap mal. Tu pots ser la meva reina si vols, i ser immortal per sempre. No t'hauràs de preocupar per res mai més. Però una condició si que et demano. Només una, però sinó la compleixes...
-Quina senyor meu?-L'interrompí ella- Digueu-me.
-M'has de ser fidel sempre!
- Des del moment que us he vist, ja ho sóc senyor meu!
I tot just acabar de dir ella aquestes paraules, ell la va fer seva. La començà a besar poc a poc i es quedà una estona gaudint dels seus llavis carnosos. Ella embadalida, com embruixada, es deixava fer. Ell l'anava besant suaument fins arribar al coll, allí també es detingué. De cop ella sentir dues punxades. Eros li xuclava la sang. Xuclava i xuclava,cada vegada amb més energia, la energia que li treia a ella. Just abans que ella es desmallés, ell es va fer un tall al canell amb la daga d'Odet. Li apropà. Ella començar a alimentar-se per primer cop de sang. De sobte el cor se li parà. Desprès li va començar a batejar amb força, ràpidament.
Tenia els ulls injectats en sang. El ritme cardíac se li tornà a estabilitzar. Ella va parar d xuclar. Ell també.
-Odet, amor meu, ara descansa;-ell la va estirar sobre un llit de seda- ja ets vampiressa, princesa de la nit.