Nit de concert

Un relat de: RaquelSoler

Qui ho hauria dit mai... quan les nits es fan tan pesades perquè la calor s'enganxa fins a l'últim racó del teu cos , apareix del buit , com per art de màgia , una ventada d'aire fresc.
I és que aquella nit semblava una nit més , una nit sense cap mena de misteri , buida , solitària. Però jo sabia que no , sabia que aquella nit seria especial.
Em trobava sol , mal acompanyat de mi mateix i els meus trenta anys , dins d'una habitació fosca i silenciosa , sentint sorolls de nit i una mica atabalat. I llavors , de sobte , es va fer la llum: ella tornava... tornava al poble , disposada a viure un estiu de somni , disposada a reviure les nostres aventures d'adolescents , a retrobar els vells amics i potser recuperar un antic amor , un antic amor que ni tan sols sabia que existia perquè mai em vaig atrevir a confessar-li. Les estrelles em dibuixaven la seva cara i el vent murmurava el seu nom: Laia...
Quan va arribar , la vam rebre tots junts , a la plaça del poble. Tenia la nostra edat , però també la sort de conservar aquell somriure jove , els cabells rinxolats sobre la cara i una mirada blava que semblava perdre's en el cel més serè. La Laia , un cop més , venia al poble disposada a fer-nos passar un gran estiu.
Qualsevol cosa que féssim amb ella ens semblava nova: tardes jugant a la botifarra - era la millor companya! - , excursions al bosc , matins sencers a la piscina , dinars en colla , sopars improvisats a l'era de casa seva. Tot semblava tenir un color diferent quan ella hi era.
El que recordo més , però , eren les nits. Cada nit tenia una essència diferent , cada nit era màgica i especial al seu costat. Nits de converses memorables , cubata als dits , asseguts vora la piscina. Nits en què sortíem i acabàvem ben torrats , estirats sobre qualsevol gespa mentre rèiem de tot i la gent se'ns mirava amb mala cara. Havíem passat tantes , tantíssimes nits de concert , on cada cançó tenia un record amagat al darrere... i aquella nit , després de tants anys , tornarien a sonar els seus acords...

Comentaris

  • Azalea | 07-03-2006 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt!!!
    És curiós... si m'he disposat a llegir-lo, ha sigut pel teu "nick", ja que tinc una amiga que es diu Raquel Soler, i he pensat k potser eres ella però em fa l'efecte que m'he equivocat.
    I més curiós ha sigut llegir el contingut del relat... ja que parla d'un poble, de la infantesa o adolescència.. i és que jo sóc de poble, i aquesta amiga és del mateix que jo, i ara ens hem distanciat una mica, i m'ha fet gràcia la coincidència, tot i que no és una amiga tan especial com la Laia del relat.
    Tot i així, també m'ha agradat com tractes el tema de la nostàlgia i els records, emmarcats en cançons, moments i concerts... igual que em passa a mi!

    Pel que veig, has deixat de publicar relats... és una llàstima.
    A veure si t'animes, molts petons!!

  • Aquells records melòdics[Ofensiu]
    -Charl0tte. | 11-08-2005 | Valoració: 10

    Noia o noi... m'ha agradat molt de davó, tan que llegire l'altre relat teu i te'l comentaré també!
    Suposo que ets nou/va aquí, (per el número de realats ho puc afirmar) així que espero que si t'agrada escriure i com funciona aquesta pàgina, continuis escrivint aquí, jo et continuare llegint perquè m'ha agradat com escrius.
    (Respecte al context mi he sentit identificada)

    Sweetkisses***

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

RaquelSoler

2 Relats

3 Comentaris

1915 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Últims relats de l'autor