Encara toco realitat? ...Qui sap...

S'apaga la llum, i em trobo enmig dels llençols de la confusió.
Encara toco realitat? ...Qui sap...
Vanes aparences són presents.

Et veig.
M'allargues vida, senyal de la teva espera... M'impulses a tu.
M'aferro a la teva mà, i nus escalem murs d'imaginació per arribar al cim i volar contra la llei de la gravetat.
Tot, per naufragar en el desig i gaudir de l'eternitat de l'instant...
Seguidament, em convides a ballar entre gotes de pluja aromatitzants... una suau essència, poder la essència de la il·lusió, de l'esperança...
I en submergir-nos tots dos plegats en la predicció, contemplem la il·luminació (just damunt nostre). Incandescents llumetes que acoloreixen els cors... Clamats, per estels que desprenen crits d'amor.

Cors vius,
Cors difunts.
Cors somriguts,
Cors nostàlgics...

Respiració......... Hi ha vida.

Encara toco realitat? ...Qui sap...
Vanes aparences són presents.

Avancem en el temps...
Encara toco realitat? ...Respon un dia tacat de grisenques pinzellades de desil·lusió...