Cercador
Però tu no ho sabràs mai
Un relat de: rocabruna- Compartir:
Podria dir-te com t'estimo,
que en aquest secret tan ben guardat
hi tinc la vida...
però tu no ho sabràs mai.
Obro el calaix de la memòria
i tu hi ets,
i jo hi sóc,
en els mots que vas escriure,
en els mots que vaig escriure.
Jo no sé el que m'has donat
que tan poc ha sigut tant...
però tu no ho sabràs mai.
El temps, que sempre escriu els oblits,
a tu m'atansa i m'aferra,
i sento la teva veu,
regal dels déus a l'orella,
i penso les teves mans,
colomes a l'aire esteses...
però tu no ho sabràs mai.
I tot seguirà el seu curs,
la teva vida,
la meva.
Hauràs estat el meu nord,
la Polar, la meva estrella...
però tu... no ho sabràs mai!
Comentaris
-
Hola de nou[Ofensiu]M.Victòria Lovaina Ruiz | 31-08-2005
T'he trobat!
M'ha agradat i sí és cert que sovint no fem saber als altres els nostres sentiments i tot plegat ens fa un nus, però això de vegades va bé als nostres escrits. -
Un toc ensucrat i palpitant...[Ofensiu]-Charl0tte. | 20-08-2005 | Valoració: 9
Sovint, per certes raons els nostres sentiments no es donen a conèix, els amagem o no els podem exposar a la persona desitjada.
Quina il.lusió tindrien els éssers d'aquest món si continuament tinguessin una persona que els hi recordé s continuament l'estima que els i tenen....
Però de vegades això no és possible.
Suau, dolç, tendre. Sons que es perden en l'eternitat de l'espai...
Continua escrivint, espero continuar-te llegint.
Sweetkisses***