Respon-me a una pregunta...

Hola, és el primer cop que et llegeixo i estic molt contenta d'haver-te trobat.
Aquest relat és preciós, m'encanta com descrius l'amor i el moment del dit als llavis... és molt dolç i tendre. Una de les frases que més m'ha impactat ha estat: Tu ets lo que jo no puc ser; ets el meu mirall...
és brillant. Un petó.

jOaneTa

sense paraules... ;)

Saber enlloc de creure

Saber que l'aire que em bufa al clatell és el teu alè. Sentir-te respirar prop meu, sentir l'aire emergir dels teus llavis i aturar-se damunt el meu coll recorrent amb suavitat la meva pell nua...

És tenir ganes de veure el Sol amb tu, desitjar que arribi la nit per compartir la Lluna amb tu. Gaudir de la teva escalfor sota un cel d'estrelles d'una nit fosca i freda.

Que et respongui a una pregunta? ... La pregunta?:
"Estimar és estimar-te"

que vagi bé!
ens veiem per aquí,
Gemm@

... es tracta d'una pregunta que em va plantejar una bona amiga. La resposta està donada des d'una prespectiva personalíssima i masculina, puix soc jo qui la dona.

Jo crec que el problema rau en voler analitzar un sentiment. L'amor que mostra el relat és, crec jo, un amor Platònic, idealitzat. Es tracta d'un amor "del moment" no d'un amor "amb convivència".

Salutacions i gràcies pel comentari.
Alex

El relat està força bé, però referint-me al que és l'amor podria posar en tela de judici les argumentacions exposades, des del protagonista sigui un home i sigui la dona qui li pregunta, passant per vendre l'amor com una necessitat i no com una llibertat, estimar és també dir que no, és també fer mal a algú, estimar és... per a cadascú diferent.

Una abraçada i

Magnífic!
Ostres, quantes vegades ens hem preguntat o ens han preguntat què és ven bé l'amor?
No costa gaire descriure les coses materials oi? Palpem o mirem el fisic i la funció i fet.
Però no és així de fàcil descriure coses no materials.
Sentiments, emocions, essències, sons...
La meva teoria és que cada persona sent totes aquestes coses d'una forma diferent.
Jo si tingues que dir en poquissimes paraules què és l'amor... DIria ---> No ser egoista, sever compartir i comprendre.

A part d'això m'ha agradat molt com escrius!
Espero que continuis escrivint, jo et continuaré llegint!

Sweetkisses***

Gràcies pel comentari.

Si hi ha una cosa certa en el meu univers -petit, humil-, és que aquesta "adoració" no tindrà darrer dia.

Vaig escriure aquest petir relat per una pregunta que em va fer una persona, però a l'hora de buscar les paraules era a una altra a qui les hi escrivia. Crec que "quasi adoració" és, potser, l'expressió més encertada.

Salutacions i gràcies de nou.

Alex

Hola,

Tens tantes flors, que tot i les llagrimes de la tevà història, crec que hauras de demanar un suplement d'aigua.

Quan aquesta relació de "quasi adoració" és trenqui [ cosa que succeirà aviat - en temo -] si no vols fer-hjo conèixer a tothom, almenys si us plau diga-m'ho a mi, d'acord ?

mora.a@guimera.info

Eh! i disfruta el moment, que company, això i no altra cosa és la vida !!!!!!!!!!

Ets un fenoment... ets la persona més pressosa que hi ha a RC.. ets el primer que em fa veure les coses d'una altre manera... potser per el teu nom... és senblant al d'un bon amic meu..
L'amor... una cosa dífisil, una cosa que no es trova, perquè tampoc es pot buscar... L'amor bé de sopte..
Felicitats per aquest relat..

lallunetablava...altre ben dit: la Fada blava
Pau! Amor!

Hola.

Em demanes si crec en aquest tipus d'amor? La veritat és que no puc dir que hi cregui o que no hi cregui, jo "sento" així.

Salutacions.
Alger.

Ostres a mi també m'ha agradat molt aquest relat!

Crec que hi ha les paraules justes i adequades per descriure aquest sentiment.

Jo també espero que publiquis més relats, per poder seguir gaudint-ne!

És mòlt maco. Intentaré estar antent per quan publiquis algun altre relat! ;)

Una abraçada