Per què sempre un per què?

Excel.lent, sublim, desitjat... la imatge. Amb ales fantasioses, amb espais plens de cendres, sense aire, sense excuses on resguardar-se; inocència desesperada de qui sap escoltar i estimar, deixadesa de realitats ambigües que furguen dins nostre l'esperança d'entendre-ho tot i per què? No té sentit. Caus en el desànim diurn de mirar i no veure-hi més enllà, per què? Prou!!!! Salta i corre, fes-ho sense pensar no esperis res a canvi, disfruta de fer-ho i si plores no passa res i si rius no passa res, tant se val, però sent qui ets, internament sense mirar enllà i trobaràs que no fan falta els per ques.

He estat lleguint els teus poemes, i m'han agradat! En especial m'he aturat en aquest, el temps que passa sense poder-lo detindre, i sempre la pregunta per què?, sempre hi ha d'haver un motiu?
En tots els poemes he trobat una gran força vitalista! El món dels somnis està molt bé, i temps presents també m'ha agradat força, treus ànims d'una situació dolorosa com és la pèrdua de la persona estimada. I el darrer també m'agrada el vitalisme que hi apareix, i m'ha agradat veure al final la importància q li dónes als amics, els amics són un gran tresor!
Bé, esper que continuis escrivint...
Besades i gràcies pel comentari!

Papallona