Per què sempre un per què?

Un relat de: -Charl0tte.

tic,tac.
Passen les hores,
els minuts,
els segons,
però malgrat això,
el meu cor no deixa de funcionar.
quan més desitjo que es pari,
que s'enfonsi,
que no lluiti,
que mori...
és quan batega amb més força,
quan somriu,
i quan sento que em crida: vida;

Masses experiències fortes per la edat,
fins i tot,
el cor enamorat de veritat,
el meu cos i la meva ment ja han tocat fons...
Pero la poca vida que queda dins meu,
no hi arriba...
cau,
s'eleva,
cau,
s'eleva...
sempre amunt, flotant per sobre el dolor,

Jo no soc res...
He caigut i no m'he sapigut aixecar,
en canvi la vida que hi ha dins meu,
té coratje, té il.lusións, és forta i lluita.

Per què?
Perquè hi ha d'haver sempre un par què?
Per què smpre una raó...

Comentaris

  • excel.lent[Ofensiu]
    instants | 01-07-2005 | Valoració: 10

    Excel.lent, sublim, desitjat... la imatge. Amb ales fantasioses, amb espais plens de cendres, sense aire, sense excuses on resguardar-se; inocència desesperada de qui sap escoltar i estimar, deixadesa de realitats ambigües que furguen dins nostre l'esperança d'entendre-ho tot i per què? No té sentit. Caus en el desànim diurn de mirar i no veure-hi més enllà, per què? Prou!!!! Salta i corre, fes-ho sense pensar no esperis res a canvi, disfruta de fer-ho i si plores no passa res i si rius no passa res, tant se val, però sent qui ets, internament sense mirar enllà i trobaràs que no fan falta els per ques.

  • Hola!![Ofensiu]
    papallona | 24-06-2005

    He estat lleguint els teus poemes, i m'han agradat! En especial m'he aturat en aquest, el temps que passa sense poder-lo detindre, i sempre la pregunta per què?, sempre hi ha d'haver un motiu?
    En tots els poemes he trobat una gran força vitalista! El món dels somnis està molt bé, i temps presents també m'ha agradat força, treus ànims d'una situació dolorosa com és la pèrdua de la persona estimada. I el darrer també m'agrada el vitalisme que hi apareix, i m'ha agradat veure al final la importància q li dónes als amics, els amics són un gran tresor!
    Bé, esper que continuis escrivint...
    Besades i gràcies pel comentari!

    Papallona