Continua'l. Perque sí!

Simplement preciós, sense dramatismes ni sentimentalismes ensucrats. Senzill, directe, real.

I en aquell moment ens diem "si jo pogués, si en tingués una mica més...". I mentre pensem en els nostres deutes, o en la factura de la llum, parem a fer un café i un croissant, sense gana, només pel gust de seure en una terrassa i veure la gent passar. Quin és el límit entre no tenir res i tenir-ho tot?

M'has fet recordar un cranc de riu que teniem com a mascota a l'escola. Era curiós , perqué teniem el costumbres d'anar-ne a pescar per menjar... pero aquell es va passar un parell d'anys en un aquari a classe. Fins i tot el vam tenir un estiu a casa, on la meva gossa se'l va intentar menjar i es va topar amb les seves pinces. Es deia Sebastià, es clar.