Avui t'he vist

Un relat de: Anemtirant
Avui t'he vist.

Em miraves amb uns ulls petits, d'aquell color merda d'oca, que en diuen. Davant la cara, un cabell ballava ritme del teu alè. La resta els duies recollits en un costat, tapant-te un pit. L'altre, un pel més caigut que abans, amb algunes estries més, delatava un cos jove però massa pesat. Sota els ulls, unes marques fosques posaven la cirereta a una pell tan deslluïda que semblava gairebé grisa. Tenies les espatlles caigudes, i t'agafaves els braços a l'alçada dels colzes, en un inútil intent de posar-li una barrera a la vida.

Avui t'he vist.

La mateixa, però tan diferent d'aquella noia que es posava les mans als malucs i treia pit, i empetitia els ulls, però fent-los brillar. Que lluïa el seu cos pesat amb l'orgull de qui el sap, tantmateix, ben proporcionat. Que es pintava els llavis del vermell més intens i exhibia el seu somriure més seductor. I alçava el coll, i amb la mà duia la melena enrere com en un anunci de xampú, resseguint-la en una caricia, decidida a menjar-se el món.

Avui t'he vist.

Em miraves des de l'altra banda del mirall i no t'he reconegut.

Comentaris

  • Un nas vermell i tot canvia (sembla ser)[Ofensiu]
    Mena Guiga | 03-10-2014

    I potser que la gent ho dugués més a terme. Jo mateixa en tinc, de nassos així, però estan penjant d'un prestatge rere meu i encara s'hi posarà pols adins i si la flairo quan me'ls posi tossiré 'temps'.
    Ja he fotut un rotllo dels meus (ego, calla un xic, maco!!!!).

    El mirall ha de mostrar la veritat i la veritat està en els ulls i en el somriure interiors que també pot reflectir, que cal saber mostrar als altres, dins la vulnerabilitat i la sinceritat.
    Un altre rotllo!

    Els miralls, ai, els miralls. Deformen si els deixem (sobretot els de la Casa dels Miralls).

    Ah, no es diu 'melena', que si en mires el significat al diccionari ve a ser una sang dolenta que surt pel 'cul'. S'ha de dir 'cabellera'.

    Endavant, anar tirant mots al camí i que es vagi dibuixant.


    Mena

  • Gabriel M. | 01-10-2014 | Valoració: 10

    Com el pas del temps i un mirall ens fa veure, a voltes sense adonar-nos, que ens va macerant.
    M'ha agradat molt aquesta visió teva.
    Abraçades.

  • Sinceritat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-09-2014 | Valoració: 10

    El mirall és un element tan sincer, el punyetero! Has descrit amb sinceritat un retrat magnífic. Original, creatiu, rigorós i amarg alhora. Tot plegat, una meravella. Una abraçada.

    Aleix

  • Magnific[Ofensiu]
    bloodymaruja | 25-09-2014 | Valoració: 10

    Demostres una empatia immensa . Un relat magnífic que m'ha encantat, amb una descripció molt viva que m'ha fet posar en la pell del personatge.
    I gràcies per comentar el Regala Perles. Vaig voler fer una renka ( successió de tankes japonesos) i la temàtica anava amb estètica i look de les pelis aquelles del Nagisa Oshima.. Segueixo llegint els teus relats !!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Anemtirant

Anemtirant

12 Relats

8 Comentaris

5673 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Vaig ser per aquí fa molts anys. Bé, potser no tants, a mi em sembla tota una vida. Llavors en tenia disset, ara vint-i-quatre. Pel que diuen, hauria d'haver madurat, dubto haver-ho fet.
No puc dir gaire cosa de mi, tret de que els meus pares em van posar un nom exòtic, musical, romàntic i tan fosc o clar com una nit estrellada, a qui provo de seguir escaient. Que estimo la vida amb un deliri de vegades no correspost i que, si passeu pel meu carrer, probablement em sentireu, entre lladrucs, cantant una cançó d'alguna musa dels setanta.