Preciós. I les imatges impressionants. Ens agrada recordar els moments feliços, la situació, les sensacions, cada paraula, cada gest... tot i que a vegades ens fa mal pensar lo bé que ens ho vam passar. M'ha agradat molt el relat, molt profund.
I si se'm permet, li dic a la nimfa de Castelló, que teòricament no està ben dit "per la tarda" però que a les Balears ho deim així, veritat? (jo sóc d'Eivissa). Un petó.

Si esque en el fons no som res i som totes aquelles petites coses a les quals no donem importància, coses que algun dia recordem per casualitat però que no ens marquen, o no ens n'adonem. I som nosaltres mateixos, res però tot.
Gràcies pel teu comentari, m'ha agradat. I si, hi ha ulls que fan por... I la cançó que em deies, és maca ^^
Un petó!

Ai, quantes coses es poden dir d'uns ulls! Tens raó en el comentari que em vas deixar (gràcies!), és un tema molt repetitiu però esque dóna tant joc, és fascinant.
Bé, comentem el teu relat que és el que toca, molt maco, bones sensacions, ganes de perdre's en una mirada... i no sortir-ne mai més.
Un petó!

Bonissim noi! Gran manera d'expressar el que fem per menjar-nos un croissant, molt bo!
Un petó!

Si, el teu poema fa venir la imatge de cada vers, de cada paraula al cap, és... com ho diria... tan real, les sensacions se senten profundes. Fins i tot, sense haver estat mai a Escòcia, em fa imaginar el paisatge... Molt bonic, espero llegir més coses teves tan bones. Un petó!

Si, si! Ja que arribes tard, que importa si perds més temps, no? M'ha agradat molt, és divertit i alohora penses que tu també saps fer coses semblants... Molt bo!

Hola! crec que mai t'havia legit abans, el fet es que m'ha agradata molt el teu poema, sobretot l'ultima estrofa, molt profunda, i simplement ho diu tot.

Si, amb poca cosa en fas una de gran, certes idees es convertixen en una sola que cadascú interpretará com trobi. M'encanta.

Bona manera, divertida, original, de veure el que passa ara mateix.
Parlem, com sigui, pero parlem. Molt bé, m'ha encantat.
Un petó

Bones!
Fa temps que escric per aquí però feia molt que no entrava ni possava res... massa temps pot ser, m'estic perdent moltes joies literàries.
Bé, anem al gra, un gran relat, si senyora, com deien, un final inesperat, ningu diria que parles del teu avi, sembla la típica história d'aquell noi que tan ens garada, que sen va i bla bla... Preciós! Segur que estaria orgullós de tu! Segueix així!
Un petonàs

Doncs aixo, aquest millor i tot. Molt be, m'encanta la manera com veus les coses i les paraules i metafores que uses per expresar-ho. Genial.

Bones Silvia!
Abans que re... gracies pels teus comentaris i per la teva opinio! Feia molt que no entrava per aquí i encara més que no publicava res, algun dia hi haurem de tornar. Be, anem al gra...
Acabo de llegir aquest poema, i m'ha agradat molt, sobretot aixo de la lluna podrida, genial, de veritat. Potser algu dira que es una frase sense res d'especial pero... nuse, a mi m'ha agradat la metafora.
Un peto, segueix aixi i gracies de nou!

Xulo, xulo. M'ha agradat mes k l'altre i tot, ja em mirare els demes. Molt be eh?? De veritat, m'agrada el teu estil, si senyor!

Eis!! Primer k re, moltes gracies x comentar els meus, com veus, t'he fet cas i em miro els teus :P M'ha encantat, es precios de veritat, es veu k t'ha sortit de dins. Segueix aixi!