La meva única llum

Un relat de: Amanda

Ja m'agradaria viure
El que vaig somiar
Una nit d'hivern,
Freda, molt freda.

Em banyava el teu record
En un immens mar blau,
Recordava els teus ulls foscos
I els llavis de caramel.

Quina olor?
M'agradaria saber,
Podria imaginar-m'ho
Amb aquell perfum que tan t'agrada.

Però si tot s'acaba,
Malament va i m'imaginava
Que tornaria a començar
Que tornaries demà...

Però mai no tornaràs,
Ara ja ho tinc clar,
A mi ja no m'enganyen
La mala sort m'acompanya
I la meva única llum, tu, ja no hi és.

Comentaris

  • silvia_peratallada | 21-09-2005

    necessita el seu temps...els fard que ens il·luminen canvien, segons el lloc on estem....
    i si s'acaben les piles, anem a Ikea i ens en comprem un altre....no? de fet encara no som tan fredes, però no dubto que algun dia això passarà...
    salut i paraula!
    Sílvia

  • Calma...[Ofensiu]
    Jeremies Bover | 10-04-2005 | Valoració: 8

    Calma, posseeixes molta calma en l'estil.
    Tots els amors que acaben són per donar pas a d'altres. Quan un amor s'apaga, dol tant que et negues a estimar més, però com que el temps ajuda a observar millor les coses, acabes tornant-hi a caure. És llei de vida!!!

  • gateta | 09-04-2005 | Valoració: 8

    veig q sap escriure, m'encata com ho fas... continua així.. ah t'invito a q llegeixis els meus poemes... suposo q t'agradaran.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: