"Fue bonito mientras duró"

Un relat de: Amanda

Una habitació buida,
En un racó amagada la teva foto.
Recordo tot això,
Quan estàvem junts,
I tot semblava tan i tan fàcil.
Creiem que el món era als nostres peus
I com d'equivocats estàvem!!

Però quan dues persones s'estimen,
Com ens estimàvem llavors,
Tot és perfecte i cap error sembla esgarrar la situació.
Fins que cau i adéu a l'amor.

Sembla que és el pitjor
No podem tornar endarrere,
Ens diem de tot menys el que realment senten els nostres cors,
Realment va ser com un somni,
On tot anava bé, no havia complicacions,
Ni obligacions, ni mals errors.
On estava amb tu.

Potser no és massa tard per tornar a començar
Però no ho vull tornar a intentar,
Per tornar-me a equivocar prefereixo viure el que tinc ara...
Tan sols el teu record,
La fotografia del racó,
El jersei al calaix perfumat amb la teva olor...
És un dels mil records que em vas deixar, tu, un amor inoblidable,
Pel que em vas causar, vaig aprendre a estimar al teu costat, com tu al meu.

Per tot això i molt més, et dono les gràcies,
Gràcies per existir i fer-me somriure en els moments difícils.
Gràcies per ser el meu millor amic, i mes que això en algun moment,
Com diu la cançó: "Fue bonito mientras duró"

Comentaris

  • M'agrada...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 26-04-2006 | Valoració: 9

    Doncs sí, perque crec que en aquest bonic poema has dit grans veritats. Encara que en un principi costa, el més important és no penedir-se de res i saber valorar els bons moments que ens va aportar aquell amor.
    La imatge de la foto en un racó i el jersei amb la seva olor al calaix l'he trobat molt bonica... crec que ens ha passat a tots, que olores aquella peça de roba i quasi els sents al teu costat, oi?

    Una abraçada i molta màgia, bonica! I felicitats per la poesia!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: