18 de febrer

Un relat de: mar - montse assens

*
Recordes aquest dissabte,
per la tarda, a Barcelona?


Jo, ansiosa per trobar-te
et buscava a tot arreu.
Tu, nerviós pel viatge
m'esperaves feia hores.

I et vaig veure entre la gent
a l'altre costat de la plaça.
Em vas mirar somrient
i em vas dir:
"que passaves per allí"

(un somriure)
(uns ulls clucs)
(un petó de benvinguda)
(un silenci, i una mirada...)
(i un batec fora de lloc)

-caminem?
-sí, passegem

La gent omplia els espais
i els colors de les senyeres
voleiaven sota el cel.

-no corris... tranquil,
pren-t'ho amb calma,
que el trajecte és curt
i és per gaudi'l.

(i un sospir...)

Junts, sentíem la carícia
d'aquell patir pel destí,
units per una nació
i pel dret a decidir...

... i vàries generacions:
nadons, infants,
joves, adults, ancians...
i tu
i jo
cridant al món
el clam de la nostra terra.

Música de festa,
cants de joia i alegria:
precs per la dignitat
que ens van prendre
en un mal dia.

Arribant a Catalunya
sentim cantar els Segadors
i una tremolor que ens puja
des dels peus fins a la ment
fent-nos viure aquell moment
que ens abraça a tots dos.

Tan se val si érem cent mil
com si n'érem un milió...
hi érem tots i és el que compta
a l'hora de reclamar
que es respecti l'opinió
de tot un Gran Parlament
que ens va fer un estatut
i prengué una decisió.

A una banda de Gran via
el sol es fon entre els núvols.

(ja és hora de marxar)

Però abans no s'acabi el dia
i ens haguem d'acomiadar
jo vull que vegis la torre
que s'enfila mar enllà.


Ja sé que estaves allí
perquè em donaves la mà.

Comentaris

  • Records[Ofensiu]
    Amanda | 13-05-2006 | Valoració: 9

    Preciós. I les imatges impressionants. Ens agrada recordar els moments feliços, la situació, les sensacions, cada paraula, cada gest... tot i que a vegades ens fa mal pensar lo bé que ens ho vam passar. M'ha agradat molt el relat, molt profund.
    I si se'm permet, li dic a la nimfa de Castelló, que teòricament no està ben dit "per la tarda" però que a les Balears ho deim així, veritat? (jo sóc d'Eivissa). Un petó.

  • Literatura "digital"[Ofensiu]

    en diuen, oi? a això d'inserir imatges i links, i anar afegint elements que només es poden percebre a través de l'ordinador? M'ha agradat molt, amb independència (mai millor dit!) del missatge polític (o no) del poema. I trobo que formats com el teu haurien d'abundar més en una pàgina com aquesta.

    Només un petit dubte: en català està ben dit !"per la tarda"? o és "a la tarda"?

  • Ferran Planell | 21-02-2006 | Valoració: 10

    Aplaudiments! Avui, han estat els brisalls que m'han dut fins aquí. Hi ha cops, en els que fer clic amb el mouse, es converteix en una gimnàstica excel·lent.

  • Magnífic[Ofensiu]
    copernic | 21-02-2006 | Valoració: 10

    No vaig ésser a Barcelona però a Girona vaig fer el meu homenatge a en Francesc Ferrer i Gironès un gran defensor de la llengua i la cultura catalana. Vaig escriure un relat titulat "Solemnitat" que ja està penjat.
    Has barrejat la poesia lírica amb l'èpica amb un gran encert. La poesia es llegeix amb molta facilitat i fluidesa. L'has encertat de plè. Enhorabona!.

Valoració mitja: 9.67