3 de febrer de 2005

eis! bones!!! Què tal? com va altre cop per aquí? a mi se'm fa tan estrany... després de tants dies compartits i de desconnexió, estar de nou per aquí em deixa descol·locada...!

Ja vaig dir-te que em passaria per aquí un cop tornéssim! i ja hi sóc ;)
De fet, vaig llegir els dos escrits el mateix dia que vaig descobrir la teva incògnita! però no volia pas comentar-los a corre-cuita... Només llegint l'inici se'm van repetir les imatges: del pub escocès, la música en viu, les cartes... sips... records que no s'esfumen... També recordo que després es va fer un distanciament entre els quatre... i es va fer estrany... però m'alegro que en guardis bons records! és important tenir imatges d'aquells moments que et van fer créixer, avançar, somriure, estimar, plorar... de tots aquells instants que et van marcar d'alguna manera i et van fer sentir especial.

Ara, acabats de tornar d'un altre viatge... També especial, i que tampoc oblidarem...

Un escrit fet amb un conjunt d'imatges que van creant l'escena i descrivint-ne les sensacions: el lloc, el bar, el moment, les cares, expressions, la complicitat... l'instant... i el record.

Sovint la vida és un conjunt de records que ens reconstrueixen imatges i ens fan desitjar continuar avanánt per seguir creant-te!

petonets,
Gemm@

... que el teu cas havia estat diferent.

Tot va ser màgic, sobtat, inesperat i no buscat. I d'aquí li ve tota la gràcia.

Per això, i per moltes més coses, i encara que volguesis amb tota la teva ànima "els records no se'ls emportarà el vent".

-Recorda que tot allò que ha de passar, passarà-

hi ha res com descriure uns minuts..uns dies...d'allò més bons...
Molts petons!

Gracies pel teu comentari, em va donar anims per escriure mes...

Aquest relat teu també magrada molt, no se si mes que laltre: tots dos son molt dolços i jo per les coses bones tinc debilitat... escriuras mes tu tambe? No ho deixes correr, que tu vals!

Una llepadeta per animat!
xocolatina

Bé! Et seguiré d'aprop...

Escolta, el Matterhorn et fascinarà... Quan el sol sembla tocar-lo, es formen uns núvols al cim produits per l'evaporació de la neu que semblen fer-lo fumejar, com si fos una xemeneia natural... Si vas aquest estiu, duu una bona càmera amb un bon objectiu. T'aconsello la vessant que es veu des de Zermatt, un poblet ecològic sense cotxes, genial,s'hi arriba amb un tren des de Tash i l'ascensió val la pena... ui, quin rotllo t'estic fotent, es nota que em va encantar?. Els esquirols travessen els carrers d'aquest poblet de conte i et costarà marxar, si hi vas...t'ho ben asseguro...

angie

Si, el teu poema fa venir la imatge de cada vers, de cada paraula al cap, és... com ho diria... tan real, les sensacions se senten profundes. Fins i tot, sense haver estat mai a Escòcia, em fa imaginar el paisatge... Molt bonic, espero llegir més coses teves tan bones. Un petó!

M'has fet recordar amb emoció el viatge que, per molt de temps, va ser el millor de la meva vida... Després n'hi va haver més, però aquell viatge és exactament això per a mi:

"Un grapat de records, que mai s'endurà el vent".

Un breu poema, àgil i fresc. Bon començament!

Et dono la benvinguda a RC. Tu ves escrivint i ja t'adonaràs de quina gent més maca que hi ha per aquí.

Una abraçada!

PS. I felicitats per la fotografia. Respira pau, silenci i tranquil·litat.

Tens raó, aquests records, mai s'els endurà el vent. Et desitjo, però, que els respecti els temps, tots i cadascun:
un munt de sentiments... sincers
somriures de complicitat ...oberts
paraules franques... de moment
mans enllaçades... que desitgen enllaçar quelcom més, per uns instants màgics.
Molta sort, en la vida i amb els relats
Pell

M'ha agardat molt, és un recull d'emosions molt fortes, realment ésmolt bonic! Asis per escriurer-me ajo:D Besades!!!!

Un grapat de records que mai s'endurà el vent perque els tens cisellats en el cor , el
pensament i l'ànima.
Enhorabona, ja tens el teu reconet a RC.
:-) Pilar

És molt maco que sentis la necessitat de recordar fets passats, records que et van marcar i que mai oblidaràs per moltes coses més que et passin. recordar amb amor allò que un dia vas tenir i que ara ja no hi és, però també has de pensar que el passat és en molts casos una vena que et tapa els ulls del present i el futur i que per molt maco que fós allò segur que viuràs coses millors, que t'ompliran tant o més que les anteriors i et faran veure que la vida no es compon d'un sol moment, sinó de molts.

PD- m'ha agradat molt el relat, és molt dolç, i sento si m'he allargat, potser he dit alguna cosa que no té res a veure amb el que has escrit....però ahí lo dejo! Felicitats.

Petit@ sempre va bé expressar els sentiments , perque sino, t'ho vas empassant tot i tot ,fins que tu ja sas......!!
M'en alegro molt que hagis decidit escriure aqui el teu curt pero intens relatet...!!!!
Jo nomes et vull dir, que esta be enrecordar-te de tot el que veu passar junts i els records.... dons.... per això s'en diuen records... pero com sempre et dic que el passat no t'impedeixi avançar en el present i/o futur.. viu la vida al 100% i Sobretot com aquella frase diu: mai deixis de somriure perque mai sas qui es pot enamorar del teu somriure.
Ets l@ m i només t'ho has de creure i a partir d'avui, comença un nou any per a tu, i ja veuras com potser és igual o millor que l'any passat, tot esta en les teves mans.......
Per últim només dir-te que si veritablement el/la vols que lluitis per aquesta persona si veritablemen creus que val la pena fer-ho.... a la fi tot es per a la teva felicitat no?
MM!
Només et demano que facis el que facis siguis molt feliç i que veritablemnet ho vulguis fer....
AHHHH! i escolta i cuida més sovint al teu corasoncito.... que està per allà que pobre.... no se com deu estar...JEJE!!!!
Feliç Any Nou Petit@!!!!
Oronwen