Un somriure a la teva mà

Un relat de: silvia_peratallada

Ho haguéssis pogut fer
tot hagués anat diferent,
ara el punt no seria ni coma
i la lluna un record podrit,
frança no seria un final,
sinó un continuarà,
jo no seria plors,
només un somriure en la teva mà.

Comentaris

  • Gran frase...[Ofensiu]
    Amanda | 21-09-2005 | Valoració: 8

    Bones Silvia!
    Abans que re... gracies pels teus comentaris i per la teva opinio! Feia molt que no entrava per aquí i encara més que no publicava res, algun dia hi haurem de tornar. Be, anem al gra...
    Acabo de llegir aquest poema, i m'ha agradat molt, sobretot aixo de la lluna podrida, genial, de veritat. Potser algu dira que es una frase sense res d'especial pero... nuse, a mi m'ha agradat la metafora.
    Un peto, segueix aixi i gracies de nou!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

563410 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com