Tants anys...

Un relat de: Amanda

Tants anys esperant ansiosos,
Per veure't als nostres braços.
Tants anys de fracassos,
I tants anys d'inútils esforços.

Quasi ni recordàvem
El que sentíem en aquell moment màgic,
El mal de coll del dia següent
A causa de tants crits valents,
El sabor del cava llençat des del cel...

Tants anys aguantant-los,
Patint les seves gràcies
I les seves victòries mal guanyades.
Tants anys rient-se del que no teníem,
I recordant-nos els anys de sequera
Que omplien les nostres butxaques.

Però ara que, eh?
Qui riu l'últim riu millor.
Sents un soroll?
Som nosaltres que cantem aquella vella cançó:
Campions, campions!!
Festes grosses, diversió sense límit,
Paraules boges i algú que demana perdó
Borratxeres a l'autocar,
Els carrers més grans plens de colors,
De quins colors?
El blau i el grana, quins sinó?

Tants anys esperant,
Perquè tornessis a ser nostra,
Per fi et podem abraçar,
Acariciar-te, estimar-te de nou.
Si a tu,
Estimada Lliga.



Comentaris

  • Matterhorn | 01-05-2006

    a veure si ara podem tornar a tenir la copa d'europa als nostres braços!!! :-)
    m'ha agradat!! enhorabona!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: