Cercador
No te'n creguis ni una paraula
Un relat de: silvia_peratalladaLes coses que algun dia vaig dir
a cau d'orella, una nit d'estiu,
farà dos anys, sortint del niu,
no te'n creguis ni una paraula.
Llavors si que tenien sentit,
però el temps no les conserva
dins l'urna que no coneix l'oblit
(aquella que tens a dins
del tercer calaix de color gris).
Els dies passaven
i els records creixien
a la mateixa velocitat
que la distància ens allunyava.
Els meus versos, canviaven
I aquella mirada que tant m'agradava
perdia sentit, dins el marc de fusta blava.
No desenterris les cendres
del que vam ser aquells dies.
I si ho fas, recorda els primers versos;
no te'n creguis ni una paraula.
Comentaris
-
Els temps passats sempre hans sigut millors[Ofensiu]L'ull de la subcultura | 22-09-2005 | Valoració: 9
Estic d'acord en el k vols expressar, quan recordes tot sembal ems bonic i potser no ho es.... tot i que em dona la sensacio k adverteixes de que no ens desenganyem perke potser no o son tant...nose es la interpretacio k hi torbo.
Salud & anarkia -
Millor encara[Ofensiu]Amanda | 21-09-2005 | Valoració: 9
Doncs aixo, aquest millor i tot. Molt be, m'encanta la manera com veus les coses i les paraules i metafores que uses per expresar-ho. Genial.
-
Preciosa, molt poètica[Ofensiu]Leela | 19-09-2005 | Valoració: 10
i sincera la manera que tens de veure les coses. Ben cert és que les coses canvien, varien i el millor és guardar-ne bons records, i tu ho veus clarament, amb una mirada neta i clara.
'No me'n creuré ni una paraula' però llegiré amb delit la teva poesia.
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
581662 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....