Sóc...

Sóc una gota de la teva pluja.
Sóc el sol que t'il·lumina la cara al matí.
Sóc la planta que sembrares.
Sóc la cançó que duus al cap.
Sóc...

Una brillantor entra per la finestra,
No miris que ja no hi és,
Entra i s'amaga,
Com un nen petit...
No vol que la vegin,
No vol sortir, no vol patir
L'acumulació de societat davant els seus ulls.
Tan sols és una llum,
No n'hi ha per tant,
Així que oblida-la i mira endavant.

Sóc un gira-sol al teu jardí.
Sóc la cendra dins el cendrer.
Sóc el soroll d'un crit ofegat.
Sóc el llit on dorms cada nit.
Sóc...

S'espanta,
Rere una cortina guaita,
Com la vigiles des de l'entrada
D'aquest passadís sense final.
Una llum que volia veure món,
Va acabar amagada en un racó.
Al cantó
Del matalàs de la teva habitació...
Te por.
Molta por.
De viure un infern en un lloc que no coneix
Per això s'amaga
I no veu res.
No vol veure res.

Tu només recorda que,
Sóc el somni que mai dormia,
Sóc un miracle que no venia,
Sóc jo qui t'acomiada sense esperança
Perquè ja el cel és negre,
I no hi ha llum a la plaça...