Assassí

Un relat de: Amanda

La sang esquitxava un cantó de la paret i tacava el terra de fusta. Ell culpable, llançà amb força i ràbia el ganivet. Volia cridar però no podia, la veu no li responia. S'ajupí poc a poc i plorà fluix, com un nen.
Estava trist, desesperat, sense creure's el que havia fet, els ulls se li omplien d'odi cap a si mateix. Volia tornar el temps enrera, canviar el curs dels fets, tenia ganes de desaparèixer, fugir on ningú el conegués i començar de nou a viure. Intentar ser feliç.
El cap li feia mal, cada cop més, pensant que havia acabat amb la vida de qui més estimava. Era un desgraciat, un fill de puta, s'insultava, però ja era massa tard i ho sabia. S'aixecà de sobte, sense llàgrimes ja, volia ofegar la pena definitivament. Agafà el ganivet i se'l clavà al cor. Morí a l'instant.
El cos d'ella reposava, sense vida, en un racó, mai havia sigut feliç amb ell i havia acabat de la pitjor manera. Ell, com de costum, va arribar enfadat i ella ho va pagar aquest cop, definitivament.
Aturem-ho!


Comentaris

  • És deplorable, certament.[Ofensiu]
    Arbequina | 01-06-2006 | Valoració: 7

    Per tot el que rodeja aquest tipus d'assassinats, que encara els fa més horribles, si això pot ser.

    En quant al teu relat. Que dir? Potser el registre que escolleixes és l'adecuat, però crec que, per molt que t'horroritzi el tema que tractes, no t'hauries hagut de deixar emportar tant, doncs no li fa cap favor al relat.
    Per altra banda, el final m'agrada bastant.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: