Els teus ulls

Un relat de: Azalea

Somio en els teus ulls
Que em fascinen,
Color de la terra que tant t'estimes
I de la primavera que arriba.
Il·luminats per una petita espurna,
Reflexe d'aquell estiu,
Ròssec de la nostra flama.

Diuen que un poeta
És aquell qui expressa
Allò que porta dins
Transmetent bellesa,
i fent-te sentir.

Els teus ulls,
Uns poetes
Capaços de fer-me estremir
Amb un sol vers
De la teva mirada.

Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    Amanda | 13-05-2006 | Valoració: 9

    Ai, quantes coses es poden dir d'uns ulls! Tens raó en el comentari que em vas deixar (gràcies!), és un tema molt repetitiu però esque dóna tant joc, és fascinant.
    Bé, comentem el teu relat que és el que toca, molt maco, bones sensacions, ganes de perdre's en una mirada... i no sortir-ne mai més.
    Un petó!

  • Ara va de debò !!!!![Ofensiu]
    Angel Negre | 28-04-2006 | Valoració: 10

    Ara si, ja m'ho semblava a mi que no tot era dona voltes i donar mes voltes, estic totalment d'acord amb tu, un poeta es aquell que es capaç de transmetre el que porta dins convertint-ho amb bellesa i fent-la sentir.
    Enhorabona Azalea, els teus ulls deuen transmetre això, perquè realment els teus escrits si ho fan

    Una abraçada
    gege

  • kispar fidu | 26-03-2006

    Els teus ulls: uns poetes!

    és que els ulls són capaços d'expressar tantes sensacions...!

    Jo també tinc un relat titulat: Els teus ulls i dedicat a uns ulls que també em van fascinar, i que ara segueixo estimant molt tot i que he aconseguit que pertanyin únicament al camp també preciós de l'amistat!

    vagi bé!
    ens veiem per aquí!

    Gemm@

  • El llenguatge... [Ofensiu]
    ROSASP | 02-03-2006

    dels ulls és potser el més misteriós, encisador i profund. És com l'expressió de tot el món intern, de tots els camins per descobrir...
    La comparació que fas d'aquesta mirada amb la poesia és tendrament sensible. Et puc imaginar perduda i captivada entre aquests versos de color terra que espurnegen sensacions plenes de vida.

    Una abraçada i fins la propera!

  • definitivament...[Ofensiu]
    Capdelin | 22-02-2006 | Valoració: 10

    la mirada és un llenguatge, ple de intenció, de vida, per això parlem de mirades mel, de mirades Caïm, e mirades que maten o enamoren...
    i els ulls són més que càmeres digitals, són laboratori i expressió, medi de comunicació, l'idioma del silenci...
    i els teus ulls, segur, són poesia visual... què bé que escriu i què bé que mires!
    ptons i una abraçada!

  • el que..[Ofensiu]
    fosca | 13-02-2006

    una mirada et pot arribar a dir! de vegades no fan falta les paraules, només dos ullets que et miren, brillen, et parlen...

    Gràcies per comentar-me!

    Molts besets i segueix escrivint així!

    Anna

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Azalea

21 Relats

94 Comentaris

31956 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
M' encanta la poesia relataire.
Encantada, jo? Sí, m'encanto sovint :P

Si hagués de definir el que escric... suposo que us hauria de dir que m'agrada jugar amb les paraules, la sinceritat, l'espontanietat, i sobretot, que escric quan em surt i necessito fer-ho...


"Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu; només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res."

Miquel Martí i Pol

- - - -

"El cel és tot ple d'estrelles
i jo una més, no hi ha dret!
Me'n vaig del planeta Terra
sense nau, sense coet.

Tota jo tremolo i friso.
Hi ha escretlles al meu cervell:
si m'hi entra llum de lluna,
pessigolles al clatell.

M'acosto a un altre planeta.
¿Com serà, com no serà?
¿Tindrà mar, tindrà muntanyes,
tindrà rius i tindrà pla?

Com se'm menja aquest silenci
sonor i fosc de l'espai.
Per més que els crido i els crido,
els amics no em senten mai.

¿Qui trobaré a l'altra banda
que m'entengui el dolç parlar?
Si trobo algú que m'agradi,
tindrà boca, tindrà mà?

Mentre dura aquest viatge,
tinc un dubte que em consum:
passant d'una estrella a l'altra,
no hi deixaré un xic de llum?"

Narcís Comadira


-------------------------------------------


*[LLuita pels teus somnis...]