Sota els llençols

Un relat de: Amanda

Sota els llençols escolto com cau la pluja,
No m'atreveixo a mirar el cristall de la finestra,
Em fa por trobar un llamp que si encara,
Volent guanyar la guerra que ningú va començar.
Fins que s'obre de bat a bat, com escopint fum pels queixals
I em fa veure, vulgui o no vulgui, com el vent penetra la cambra
Amb aires d'emportar-se-la,
Al seu pas...
Amb impediments vans que no guanyen per danys.
I es trenca mon mirall en mil trossets,
Que no aconseguiré ajuntar mai per complet...
I el meu forat de la paret, si, el que no ha patit el pas del temps,
Sembla que s'hagués tancat de nou, com algun cop havia estat,
Però ara, poemes, cançons i altres invencions, volen lliures sense esforç.
Arribaran lluny, a molts racons. Del món.
Mentre que jo, m'ho miro tot sota els llençols.

Comentaris

  • rbbarau | 20-05-2006

    Molt sugeridor... sota els llençols...m'agrada... protegida... sí... m'agrada la imatge... Et seguiré llegint. Un petó

  • hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 29-04-2006 | Valoració: 7

    Hola Amanda! Acabo de llegir el teu missatge i celebro que t'hagi agradat el meu poema. Pel que fa al teu, m'ha agradat la idea perquè, de fet, és una cosa que a mi també em passa i sovint apareixen als meus relats llençols on amagar-me del que fa por... crec, però, que et falta una miqueta més d'aprofundir en els sentiments i les sensacions que et produeix. I una cosa totalment estètica que sempre comento: penjar els poemes sense la majúscula amb que comences cada vers si no hi ha un punt abans ;) Bé, això és totalment subjectiu! Segueix endavant, petons!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: