Esquitxant somnis impossibles

ostres, és genial, en serio.

m'encanta la teva manera d'esciure!!
ànims!!!

hola!
he vingut a xafardejar per aquí a veure què hi tens, després de rebre el teu comentari (moltes gràcies!).
Normalment acostumo a mirar els relats en prosa, perquè em fa por trobar coses tòpiques en els poemes, però aquest cop no ha estat així: he dibuixat una imatge al meu cap, jo era a Calella, i la lluna il·luminava el mar, i sentia la sorra gruixida entre els dits i...!
A través de les teves paraules he fugit per uns moments de Barcelona :-)

Xitus.

PS- molt bonica la foto!

pintats en les imatges que ens envolten i quantes coses que passen al nostre voltant i no veiem, quantes fotografies que ens passen per davant i no sentim i quantes idees que naveguen per aquest món que no arriben ni a néixer i potser són millor del que semblen...

I encara que potser el poema parla d'altres coses les sensacions que transmet són tantes que desborden el tema: somnis esquitxats d'il·lusions, esquitxats de vida.

Una forta abraçada!!

Pol

Els somnis impossibles esquitxen la mar de la nostra vida... les onades de les circunstancies els fan anar i venir... suposo que uns s'ofeguen ias ltres suren eternament i altres arriben a algun port... quin poema mes dolç! que dolça deus ser tu per poder escriure així! ja m'agradaria a mi poderho fer... uau, sera el meu somni impossible!
Una llepadeta,
xocolatina

o tot és possible...
Unes esquitxades plenes de sentiment i de desitjos que han bastit uns versos senzilles però profunds, com el mar del poeta, infinit...
El poeta veu més enllà, somnia despert i xucla tot allò que l'esquitxa, que viu, a la seva particular realitat...

No és el poema que més m'ha agradat però el títol t'haig de dir que l'he trobat molt poètic i ple de matisos.

petons

angie

Nena!

Quin poema més xulo! Realment quan el llegeixes et crees al cap l'escena. Com si fos una pel·lícula, veus clarament el que passa.

Molt guapa la història, molt guapos aquests impossibles que tu fas reals.

I el final ja, no diguem! Brutal...

Poema molt guapo, tiaaa!

Em va agradar molt conèixe't!

ja em contestaràs el mail ;)


petonssss!


anNna**

Hola! crec que mai t'havia legit abans, el fet es que m'ha agradata molt el teu poema, sobretot l'ultima estrofa, molt profunda, i simplement ho diu tot.

d'imatges gairebé invisibles, que les nimfes adormides semblen dur fins als ulls del poeta. Els colors pessigollegen la pell, les llums i les ombres parlen a cau d'orella de sensacions que passen fugisseres i només es deixen tocar uns intants. El temps suficient per convertir-se en molt més que paraules...

Més enllà del què pot capturar la retina, els esquitxos dels somnis impossibles donen vida a un espai juganer i vital, formant part d'un filats de màgiques emocions...

En el context del poema el significat d'impossible sembla empènyer els murs de moltes limitacions, sobretot en la darrera estrofa on el poeta dóna forma al que aparentment no en sembla tenir.

Petons i somriures de tots els colors, com aquell pom de roses amb les que et vaig veure; recoi, quina enveja "sana" que ens vas fer!

Bé, unaltre nit currant de mussolaire(si seguim aixi, acabare fent de mussolini) jaja es conya, jo encantat de llegir-te ja ho saps, com diu Leela aconsegueixes recrear la bellesa de les imatges que descrius i m'encanta la última estrofa, dones al poeta la pertinença de totes aquelles imatges. I és així xq tot el que veu i sent, només ho pot sentir ell! bufff... quina son mare meva, res tot aquest rollo era x dirte que et mereixes un altre 10 i que aquest poema tel volia comentar ahir a la tarda xo vaig preferir ferho avui a la nit com a mussol, i xq un poema nocturn com aquest s'ha de comentar d nit! m'ha encantat!! res més... si... que tinguis una nit com aquesta!

Afrika, sembla talment un petit conte preciós per a nens . M'has fet imaginar cadascún dels versos, brillant, com dibuixos curosament insinuats. El poema despren una calma encantadora que embriaga sentint l'oloreta a salabror del mar....

Cada dia m'agrada més com escrius.

Un petó !

Leela

els ulls del poeta
sense adonar-se
que són iguals
que els seus

no passava per aqui. Ha estat agradable llegir aquest poema. Quan es fa de nit, moment màgic i quan la nit se'n va la màgia s'esvaeix. Instants que e/la poeta ha de captar amb la seva sensibilitat!

Una abraçada!

Nitsd@bril.