És cert, una de les pitjors característiques de l'esser humà és riure d'alló que no enten! que ignorants que arribem a ser!

Realment és una sensació única la de la nit de la Patum! Imposa un respecte increible.

És complicat i sobretot en moments dificils, però és per això que quan ho aconsegueixes li dones més valor.

Maco.

M'ha agradtat molt tot i que el final sigui una mica obert...

Maquissim

que dur tot plegat!

En tan poques paraules descrius tan bé una situació...


m'agrada molt!

M'encanta la diada de Sant Fèlix, no només com a castellera, sinó com amant de la cultura catalana!
És inexpressiu tot el que sant fèlix t'aporta!

ho has reflexat prou bé!

Jo també soc castellera de fa uns anyets, Si d'ara en endavant decideixes continuar a aquesta colla veuràs que cada cop que facis un castell tindrà una significació i motivació diferent. Són milers els sentiments que es produixen tant fent castells com a dins de la colla.
Simplement, és magnific!

Un petó!

una imatge molt extensa...

dona molt que pensar!

Un gran relat! m'ha agradat molt i el final obert dóna molt què reflexionar...

Segueix endavant!

M'ha agradat molt aquesta reflexió! és molt bona i tot i que la gent no ho vegi així, en el fons ho és...

apa! sort!

m'ha encantat... no sé...m'ha portat molts records al cap... geniaL!

Holaaaa!!!

m'encanta el teu text, potser no és com a les películes, pero el primer cop és fantastic, i el teu relat ho demostra molt bé!

i merci per comentar-me el text, m'ha fet il·lisió...

per la teva biografia... el pesimisme no porta enlloc, i si t'hi fixes...fins i tot el vol d'una mosca pot treure un somriure! ;)

Un petonas!

Hola!

Jo sóc una castellera de fa bastant temps, i no pots ni imaginar tots els sentiments que podem arribar a tenir, cada cop que es descarrega un castell que portes tant de temps practicant, o la cara d'alegria dels teus amics de colla..es que son tantes coses...
molt ben explcat

Salut, i amunt castells!