Cercador
Despulli's !
Un relat de: Avet_blau- Compartir:
Despulli's !
Del tot ?
NO! Només de les exigències, l'orgull i prejudicis.
( li deia un metge a una pacient a la consulta)
Quedis només amb la tendresa, sentiments, sinceritat... i l'amor, m' agrada explorar això.
Vostè vesteix un bagatge feixuc,
que l' encarcara els sentiments,
te una dependència del que diran,
un esclavatge del voler ser.
La seva salut no pot ser bona,
es preocupa mes del que diran els altres
que de cuidar-se, i ser vostè mateixa,
i només viu de les aparences,
oblidant-se de nodrir el cor i la ment.
Renoi doctor ... que hauria de fer ?
Oblidis de moltes coses que la rodegen
de les opinions, de lo que li digui el mirall,
de persones que no et mirin als ulls,
de paraules que no surtin dels cors.
Es difícil això penso !
Ha d' aprendre a escoltar mes els cors,
i a donar sense esperar res a canvi;
es un exercici de senzillesa ,
que costa anys d' aprenentatge.
Si ho aconsegueix, serà una persona nova,
mes humana i digne ,
guanyarà salut i somriures,
gaudirà d'una vida mes autèntica.
Ho podrà fer?,
No ho sé, ho intentaré doctor !
Avet_blau
Comentaris
-
Em fas sentir orgullosa de ser metge[Ofensiu]Anna Rispau | 21-09-2010 | Valoració: 10
Moltes gràcies Xavier, és increïble aquest poema.
Quantes vegades hem tingut aquests pensaments molts metges???. I els que no els tenen haurien de reciclar-se en explorar emocions.
Aquest poema és un doll d'aprenentatge pels qui estimem la Medicina.
M'ha impactat.
Petons plujosos des de l' Escala. -
Com sempre [Ofensiu]Nonna_Carme | 24-12-2009
saps transmetre idees de pau i humanitat. A mi també m'agrada la gent que, quan parla,em mira als ulls.
Et desitjo el millor, no només aquests dies sinó tots els de la teva vida.
Feliç 2010, Avet blau!
Nonna -
Bona recepta[Ofensiu]Maria Clara Prat Roig | 01-12-2009
M'ha agradat molt aquest poema, i m'ha agradat la humanitat que destila, deus ser un bon metge perque et fixes en l'ànima de les persones, i és evident que la psique ens regeix el cos. Hi ha molts metges que tan sols miran al pacient com un tros de carn, com si anés deslligada la ment de la carcassa, que és el cos. Gràcies pel comentari que m'has fet del meu conte Diagnòstic. Aquest conte va sorgir d'una experiència personal, no em van diagnosticar una malaltia terminal per sort, però vaig passar per molts metges doncs em sortien unes anomalies en els anàlisis que no sabien que eran. Finalment tot plegat va ser una cel.liaquia, però abans de diagnosticar-la va ser un petit calvari de proves i anàlisis.
-
...[Ofensiu]indefinida | 18-11-2009 | Valoració: 10
Encara no he anat mai a un metge com aquest, potser em convindria.
Salut! (i mai més ben dit) -
hauríem d'anar tots despullats![Ofensiu]*_raneta_* | 23-09-2009 | Valoració: 10
És complicat i sobretot en moments dificils, però és per això que quan ho aconsegueixes li dones més valor.
Maco. -
Fabulós ![Ofensiu]Joan G. Pons | 23-09-2009 | Valoració: 10
Comparteixo i m'engresca tot el que dius.
Gràcies de tot cor. -
Força dur[Ofensiu]David Gómez Simó | 23-09-2009
el contingut, que no la forma.
Has fet com el cirujà que talla amb el bisturí i deixa a la vista la malaltia. M'agrada aquest dialñeg entre doctor i pacient,
molt encertat -
Diagnòstic i remei[Ofensiu]Unaquimera | 22-09-2009 | Valoració: 10
Un cop acabat l'estiu i tancat el parèntesi de les vacances i la desconnexió obligada, he tornat a passejar per RC i a obrir el teu espai: en fer-ho, he trobat aquest títol, que m'ha sorprès, i m'ha portat a llegir aquest text, breu però sucós.
Realment, el diagnòstic del doctor és dur... però estic segura de què és encertat, perquè aquest mal que descriu resulta força comú!
I el consell que dóna em sembla força assenyat... encara que no sigui fàcil d'aplicar quan el mal està arrelat: l'important, però, és intentar-ho!
Molt curiós aquest relat, amic Xavier, tant en la forma com en el fons!
Aprofito per enviar-te una abraçada amb què inaugurar la tardor,
Unaquimera
Valoració mitja: 10
l´Autor
120 Relats
704 Comentaris
134795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
Sanitat , 56 anys. Casat.m'agrada la natura , els colors l' aire fresc: LA LLIBERTAT.
Adoro la muntanya i els seus colors,
el silenci i la pau.
Menjo i cullo del meu hort, que treballo.
m' agrada expresar sentiments amb paraules i música, m'allibera l'esperit.
M'agrada captar imatges, mirades:
i despres estar llargues estones mirant i recordant.
Ajudo a amorosir el dolor i tornar somriures, si puc.
juliol 2009
publicat llibre:
Relats, poemes i reflexions a la vora d'un Avet blau
ed. Minima ( girona)
any 2010:
he tret 4 CD- DISCS, de MÚSICA ( new age - chillout,):
NÚVOLS, FONTS, VENTS, OCELLS.
EN PROJECTE : ARBRES 2011.
es regala un exemplar de CD amb el llibre : RELATS....
( LLIBRERIA GELI de girona )
Avet_blau@yahoo.es (correo)
lacoctelera.com/burcet (imatges)
avet_blau@yahoo.es (correo)
http://xavierburcetdotcom.wordpress.com/Avet_blau (google)
Foto: Girona temps de flors