Una nit màgica!

Un relat de: *_raneta_*

Sense la intenció, vaig arribar d'hora a l'Assemblea del cos bastoner. La gent xerrava i xerrava i jo posava cara d'escoltar i assabentar-me de tot el que deien. De tant en quant deixant algunes paraules que els hi feia creure que tenia el cap en aquella reunió. De sobte va vibrar el mòbil i el cos s'accelerà pensant si era la trucada de la persona en la que estava pensant i la que estava esperant. No era una trucada, però si un missatge avisant que ho havia fet mentre a mi se m'havia apagat el mòbil. Al acabar la reunió vaig trucar convidant-lo a sopar a casa meva amb l'esperança de que aquella nit de dissabte no hi hagués ningú i ma germana no hagués convidat al seu germà. Intentant no deixar-me res clar em va dir que ja em trucaria, mentre la veu li delatava que i tant que vindria.
Van passar un parell d'hores i després d'acabar l'assaig que hi havia després de l'assemblea vaig decidir marxar a casa a sopar i a improvisar la nit. Al obrir la porta de casa vaig sentir moles veus, i vaig suposar-me que com algun altre dia ma germana havia convidat a sopar al xicot i el seu germà, el meu xicot. Va fer-me il·lusió veure'l allà, però el meu plan m'agradava més. Vam sopar, reflectint una postal familiar que començava a fer-se comuna. Tots quatre davant de la televisió, fent de tant en tant alguna broma que només entenia la respectiva parella, oferint un moment d'intimitat entre ells. El temps va passar lent. Fins que va arribar el moment en que els germans grans van decidir marxar a dormir. Tu i jo sols al sofà mentre ells es preparaven per una nit més, possiblement repetida, en la seva relació. Quatre carícies tímides que ens demostraven que tots dos teníem ganes d'estar junts i sols. Va acabar el concurs que miràvem a la televisió i vam anar a la meva habitació després de posar-nos el respectius pijames. Vam estirar-nos, abraçar-nos i finalment besar-nos. Ara ja érem nosaltres, ara ja no teníem que actuar, ara podíem dir sense cap mena de vergonya el que sentíem, les bromes que ens caracteritzaven, les coses que tan sols enteníem tu i jo, les característiques de la nostra relació... Carícies a canvi de carícies, petons a canvi de petons, abraçades... els dos a un llit, els dos volent-nos mútuament. Aquell amor estrany i amagat encara sense saber perquè. Vaig notar com t'agradava tenir-me sobre teu, com desitjaves aquell moment i vaig decidir alliberar-lo treien te tota la roba després d'haver-ho fet tu. Vas pujar la mà cercant el condó que sabies ben bé on es guardava, ensenyant-me'l proposant un altre cop més convertir-nos en un sòl cos. Aquest cop, com la majoria, no va acabar d'anar gaire bé. Deurà ser la mala sort dels nous. Però amb la confiança que existia això no era cap problema. Vam fer fora aquell condó que tan sols feia nosa. Vaig fer-te molts petons, demostrant que aquest cop tampoc passava res, que hi haurien de millors com el de la nit passada, però que allò no s'acabava així. Vaig baixar la boca, decidint menjar-te el coll i posar-te tant com al principi, mentre la mà baixava pel pit acariciant els mugrons i notant que la cosa funcionava. La mà lliscava amb una facilitat extraordinària fins arribar a la cintura i a aquella part del teu cos que m'agradava tant que compartissis amb mi. Vaig començar a acariciar-la tenint ganes de que arribessis i sentissis el plaer màxim. Et sentia passar-t'ho bé, gaudir, accelerar la respiració i arribar fins al final. M'agradava veure't en aquell estat, m'encantava que gaudissis d'aquella manera amb mi. Em vas abraçar. Vas voler tocar-me i repetint les carícies i tornant a intercanviar petons vas arribar a aquell lloc que tant m'agrada. Vas rodejar, vas acariciar i vaig arribar a un moment màgic. Estàvem esgotats, però no volíem vestir-nos i dormir, volíem estar junts. Vam abraçar-nos i dormir-nos, però la calor del setembre a Barcelona no acompanyava gaire, i el fet de que en qualsevol moment poguessin entrar els nostres germans tampoc. Vam vestir-nos i dormir-nos amb la mà entrellaçada en un somni que s'està fent realitat. La millor imatge de totes aquestes hores la de la teva cara mirant-me al despertar-me. Una nit més màgica.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: