Arribarà un dia...

Un relat de: *_raneta_*

Es conté totes les ganes sense estar gaire segura de que allò funciona. Sense estar segura de si ell l'estima i sense estar segura d'ella estimar-lo.
Era tot un sense sentit que li agradava sense arribar a emocionar-la. Potser era una crossa que ella necessitava i que tot i que li costés tenir-la allà preferia suportar-la. Potser era un cúmul de noves sensacions que els hi havia tocat experimentar junts i que ara costava imaginar-les amb una altra persona. No sabia si havia de prendre cap decisió, o si el millor seria deixar que passes el temps fins que se li planteges alguna cosa millor.
Sentia por a trobar-se amb un altre problema i un altre canvi d'humor. Necessitava aquella tranquil·litat que havia aconseguit en aquell ultim mes. Pensava que potser era una decisió un tant egoista, però també pensava que la d'ell ho era contínuament. També pensava en la possibilitat de que allò acabés funcionant, de que arribés un dia en el que cap dels dos mentís al deixar anar per la boca un simple "t'estimo", un dia perfecte.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: