al peu dels castells de set!

Un relat de: *_raneta_*

Genoll, peu, peu i amuuunt!
Acabavem de carregar el primer 3d6 de la història i només faltava descarregar-lo. Es notava l'emoció, les ganes de victoria i sense adonar-nos ja teniem l'anxeneta a la pinya!
No era el castell més gran del món i possiblement, la resta de colles se n'haguessin rigut si ens haguessin vist celebrant-lo, però tots els esforços dels últims assajos s'ho mereixien.
Arrodonim l'actuació amb una torre i un cinc de sis i ja tenim tots la dosi per encara-nos a un pilar de cinc i començar a ser nombrats colla de set amb el que tot aixo comporta!

Un cap de setmana ple de sensacions al costat de la gent que més m'estimo, la meva segona família.

Comentaris

  • Emocionant![Ofensiu]
    brins | 15-12-2009

    Que bé que ho has descrit, "raneta."

    Tot i que jo no conec les tècniques per arribar a muntar un castell humà, gràcies a les teves paraules he pogut arribar fins a dalt de tot.

    Et dono les gràcies pel teu comentari i et desitjo que mantinguis per molts anys aquesta gran afecció.

    MOLT BONES FESTES!

    Pilar

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: