Dijous.

Un relat de: africanoamerica

I plorarem tant que els nens podran xapotejar en les nostres llàgrimes.
I cridarem tant que fins i tot els sords s'hauran de tapar les orelles. Que els cecs giraran el cap per veure què passa. I els muts preguntaran què succeeix.

Però tot i això, ningú sabrà mai tot el que vam arribar a perdre una tarda de dijous.


Comentaris

  • Sublim[Ofensiu]
    Cincdos | 21-10-2009 | Valoració: 10

    Un extrem que a cops cal meditar.

    Salut.

  • Impressionant[Ofensiu]
    Juliette | 20-10-2009 | Valoració: 10

    Poques paraules, però has dit el que havies de dir. Això és el més difícil a l'hora d'escriure. Enhorabona!
    Gràcies pel comentari. Jo sempre dic que estic "fent càsting" d'homes, i que tard o d'hora trobaré el bo per mi. És emcionanat i tot!
    Et deitjo motíssima sort a tu també. Tu tranquila, que sembles una noia molt interessant i desperta, i amb això és fàcil que molts es fixin en tu ;)

  • bff...[Ofensiu]
    *_raneta_* | 22-09-2009 | Valoració: 6

    M'ha agradtat molt tot i que el final sigui una mica obert...

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: