Cercador
Dijous.
Un relat de: africanoamericaI plorarem tant que els nens podran xapotejar en les nostres llàgrimes.
I cridarem tant que fins i tot els sords s'hauran de tapar les orelles. Que els cecs giraran el cap per veure què passa. I els muts preguntaran què succeeix.
Però tot i això, ningú sabrà mai tot el que vam arribar a perdre una tarda de dijous.
Comentaris
-
Sublim[Ofensiu]Cincdos | 21-10-2009 | Valoració: 10
Un extrem que a cops cal meditar.
Salut. -
Impressionant[Ofensiu]Juliette | 20-10-2009 | Valoració: 10
Poques paraules, però has dit el que havies de dir. Això és el més difícil a l'hora d'escriure. Enhorabona!
Gràcies pel comentari. Jo sempre dic que estic "fent càsting" d'homes, i que tard o d'hora trobaré el bo per mi. És emcionanat i tot!
Et deitjo motíssima sort a tu també. Tu tranquila, que sembles una noia molt interessant i desperta, i amb això és fàcil que molts es fixin en tu ;) -
bff...[Ofensiu]*_raneta_* | 22-09-2009 | Valoració: 6
M'ha agradtat molt tot i que el final sigui una mica obert...
Valoració mitja: 8.67