Amb tu, més perduda que mai.

I vaig fer el què creia i necessitava fer . Seguidament vaig distanciar-me durant un mes.

Ara he tornat i tot torna a la "normalitat", però tinc por. Sento que t'estic perdent tot i que tu em deixesis clar q seguiries sent l'amic de sempre... Sé que ara no estic tan pillada com abans, inclus m'atreveria a dir que no ho estic gens, però segueix existint aquella tensió a cada mirada, a cada apropament... i es que no deixaras mai d'intimidar-me?
Potser el meu error ara sigui el no voler que s'em noti molt i haver-me distanciat, o el fet que tan sols porti dos dies aqui..

Tinc l'esperança de que quan passi un temps tot tornarà a ser com abans, que podré comptar amb tu i tu amb mi, però em fa por tornar-me a enamorar...

I és que ja no m'atraus ni la meitat que abans, però noto aquella tensió que notava abans.

Estic perduda i em vull trobar, aquest curs el vull començar amb el peu dret!