Cos contra cos!

Un relat de: *_raneta_*

Després de tres setmanes sense veure'l el tenia allà, estirat al meu llit. Em moria de ganes de fer-li molts petons, els havia anyorat massa. La música sonava de fons, cançons que ens portaven records a tots dos. Cada cop més aprop, cada cop més complicitat fins que ens vam llençar. Petons a canvi de petons, caricies a canvi de carícies, somriures a canvi de somriures... tot un altre cop tant maco com abans.

Et tenia allà, estirat sobre meu donant-me l'esquena. Les meves mans acariciaven la teva panxa, les teves costelles, els teus pits. Sentia com el teu cos començava a tremolar, com la respiració accelerava a mesura que t'acariciava i depenent de la manera que ho feia. Sentia pessigolles a la panxa i com les calcetes anaven humitejant.

Sense ni adonar-me ja estaves girat, damunt meu, besant-me com abans. Vaig treure't la samarreta, em feia nosa. Sentia el teu pit sobre meu, aquella calor que desprenies. Començares a besar-me els llavis amb passió deixant-te lliscar fins el coll. M'excitava. Respirava. La roba anava marxant a la mateixa velocitat que la respiració augmentava. Nus, un sobre l'altre, sentint es nostres sexes com es desitjaven i complementaven.

Em vas agafar les mans, junt amb el poder. Em besares tot el cos, et deixaves caure mentre arribaves al meu punt més dèbil. Pressa, excitació, amor, força, alterament...i sense adonar-me era una altra dona. T'estimava. Et mirava i m'encantaves.

Comentaris

  • TENDRESA I ACCIÓ[Ofensiu]
    ivax73 | 08-02-2010 | Valoració: 10

    Que guapo, tendresa i acció a l'hora, si. M'ho permets..... em fa reviure vells temps. Un peto