MUDANÇA

Un relat de: gustav
Portes hores atrafegada. Encara et queden moltes caixes per buidar però decideixes seguir l’endemà. Estàs cansada. Reculls i, quan ets a punt de sortir, et sobresalta el so d’un piano. La melodia, senzilla, diàfana prové de l’interior de la casa. Neguitosa, et tombes i et dirigeixes cap a la cambra on hi ha l’instrument. La música segueix sonant, com si et marqués el camí que has de seguir. «Hola, hola, que hi algú?», crides neguitosa mentre t’aproximes a l’habitació. Cap resposta. «Quina mena de broma és aquesta?», penses espantada. Els acords, cada cop més pròxims, sonen subjugadors. “Qui pot ser capaç de tocar una música així?”, et preguntes. Arribes al davant de la porta. A l’altre costat, la melodia creix, com si la teva presència l’atiés. Entres de cop, esperant sorprendre a l’intèrpret misteriós. Però l’ensurt és per tu en descobrir que l’únic habitant de la cambra és el piano. El teu neguit es transforma en temor. Així i tot, el sentit comú et diu que ha d’haver un mecanisme secret que expliqui el prodigi. Mentrestant, l’instrument continua sonant, autònom. Les tecles es mouen al ritme de la melodia que, des que has arribat, no ha parat d’expandir-se. Desesperada, examines l’instrument buscant com aturar-lo. Però la música continua augmentant fins a un clímax ferotge que desemboca en un final abrupte. Després, el silenci. L’absència de so t’assossega. Però de sobte, de dintre el piano se sent una remor estranya, un panteix impropi d’un objecte inanimat. T’acostes. Obres la pesada tapa que protegeix el ventre de l’instrument. El que descobreixes et provoca un xiscle. Una cavitat plena d’òrgans animats i sanguinolents, vísceres. Fas un pas enrere, esfereïda, amb els ulls plens de llàgrimes. Intentes fugir, però un tentacle llefiscós sorgeix de les entranyes del monstre i t’agafa. Mentre t’arrossega escoltes una melodia familiar, senzilla, diàfana, terrible, fatídica.

Comentaris

  • Felicitats[Ofensiu]
    rober | 23-01-2020 | Valoració: 10

    La música esta viva i té vida pròpia. Aconsegueixes sorprendre al lector. Gràcies.

  • Aleix de Ferrater | 22-01-2020 | Valoració: 10

    Ostres, aquest relat sembla talment un conte d'Edgar Allan Poe! Has transmès la sensació de por impecablement. Felicitats per la narració. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gustav

gustav

51 Relats

58 Comentaris

24033 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
M'agrada escriure. Escric sense pretensions i sempre que puc, quan no puc (qüestió d'obligacions quotidianes), me n'adono que ho enyoro massa.

jsimon24@xtec.cat