Transtorn

Estic escoltant Frank Zappa. Un CD que em vaig gravar de la biblioteca. La varietat de sons fa que sigui una música molt rica, i també molt original. Però el meu transtorn esquizoafectiu, o la meva esquizofrènia ( no sé exactament què tinc perque els psiquiatres no m'ho deixen clar ), segueixen aquí. Arrossego moltes depressions i molta ansietat. A vegades és insuportable. A mi m'encanta llegir, però amb l'ansietat se'm fa difícil, em costa llegir més de quatre pàgines seguides.

Sento una mena de pànic per tot el que m'envolta. És com si jo fos el centre d'atenció de tothom. Quan vaig pel carrer tinc molta paranoia. Em crec que la gent m'observa i que tot està contra mi. Els pensaments se'm tornen molt confusos quasi fins a provocar-me mal de cap.

Avui és divendres i m'agradaria sortir. Però sortint també m'ho passo malament.

Ara, a casa meva, estic amb la meva germana, que deu estar mirant la televisió. Em sembla que no acaba d'entendre el que em passa, i pel que respecta al meu pare, això encara és molt pitjor. Li tinc pànic, al meu pare. Sento com si em volgués dominar. Sembla que només està satisfet així. Jo, per la meva part, conec molt poques coses personals d'ell.

No m'agrada gens la situació en la que em trobo. Tinc sensacions maníaques contínuament. Ara que estic escrivint això, em sento millor, però.

Però també em preocupa el tema de les classes de guitarra que dóno. En vull donar més, només en dóno dues a la setmana, però no m'acabo d'atrevir. Estic esperant el dia que pugui trencar aquesta barrera.

D'altra banda, m'agradaria estar animat. Realment sofreixo. Però això sembla que no para. Se'm fa difícil respirar "aire pur". Em sento contaminat. La meva ment em domina molt fàcilment. M'agradaria dominar-la a ella.