De visita

Un relat de: Hecate33
Entra a peu al recinte del Casal. La reben els jardins amorosament cuidats i els bancs de fusta on els avis prenen el sol. Ja no hi són els pins majestuosos que donaven ombra i que ella tant va lamentar que tallessin per fer lloc a més places d’aparcament. Passada la reixa, la seva vista baixa adolorida cap la soca mutilada d’un d’aquells gegants que ha quedat com a mut testimoni.
En aquesta tarda de primavera els familiars venen a fer la visita de cada setmana i els néts juguen a amagar-se darrera les mates de margarides. Els seus pares xerren amb l’àvia com si no s’adonessin que ella està prostrada en una cadira de rodes. Més enllà, als mateixos jardins, les portes del tanatori són obertes i als voltants hi ha grupets de gent.
La Pilar apressa el pas cap a les escales que donen a la porta principal. Marbre gris de balustrada coronada amb cistells de fruites. Ella havia nascut aquí, en aquest centre de salut decimonònic, antic hospital, ara residència geriàtrica.
Travessada la porta de doble ventall, un Sagrat Cor la rep amb els braços oberts. Restes d’un passat regit per monges, records també visibles en la finestra on hi vola un colom farcit de raigs de llum.
El pare és al menjador i al seu costat, la mare, com sempre. El pare té la mirada fixa en la televisió. Aquí no hi ha res a fer, excepte deixar-se engolir per les trifulgues cridaneres de la acolorida pantalla. La mare, així que la veu arribar s’aixeca:
--Seu i dóna conversa al teu pare.
Ell la mira, la Pilar dibuixa un somriure fals. La mare s’allunya alliberada cap al passadís a l’encontre d’una infermera.

Comentaris

  • Llàstima[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 16-03-2014

    Llàstima que el teu relat arribés fora de termini, és molt bonic.
    Fins avui no t'havia llegit, m'havien passat per alt els teus relats. Me'ls havia perdut.

  • Fora de termini[Ofensiu]
    Vladimir | 01-03-2014

    Benvolgut/da,
    Segons estableixen les bases del Concurs de Microrelats de l'ARC, els relats cal penjar-los abans del dia 20 de cada mes. Per tant, aquest relat no ha pogut entrar a concurs.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: