Dones

Un relat de: aleshores

Dones

- Ja t'ho he dit: les dones no són, diríem, homes a mig fer sinó que tenen dinàmica pròpia, m'entens?

-D'acord però, és que es fixen en cada fotesa; i no vas tranquil: me n'he recordat del seu aniversari? He contestat mecànicament mentre mirava el remat de l'Etoo, tot menjant cacaus davant la tele?

-Per a que ho entenguis, són bones en el u contra u, desborden amb facilitat. Només tenen una feblesa els agraden el homes. Bé , que les portis en cotxe, les tractis com a una reina,... i perden l'oremus, tu. El que millor fan és la dansa del plor: quines sublimes emocions desfermen en l'home! Vols mirar el cul de la noia aquella que està tan bona, per exemple, ...

-Quina, la que té aquella panera apoteòsica? Que se l'amaga amb el jersei - manca de cultura anatòmica que hi ha redéu! -

-Si aquesta, doncs, llavors t'entra basca i et sap greu! Bé i quan estan contentes, llavors fan petits gestos de carinyo amb la cara i potser amb la ungla et graten suaument l'avantbraç . I et trobes corrent capa a la teva porteria per a que no et facin gol!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer