Cercador
NIT de 5 ESTRELLES
Un relat de: SATIE- Compartir:
Gairebé són dos quarts de vuit de la tarda i encara estem entaulats, l’ambient del local i la intensitat de la llum conviden a la conversa. Al restaurant hi ha deu taules i una d’elles és ovalada, que és la que oferim quan tenim un grup nombrós. Alguns ja hem acabat, però n’hi ha que lentament encara mengen les tallarines a la “putanesca” que teníem per sopar. La sommelier, canviant-nos les copes, ens repta a encertar la zona d’on prové un vi nou que li ha arribat avui. Des que va començar entre nosaltres, que si no vaig errat fa uns quatre mesos, ens ha anat introduint en el seu món d’una forma lúdica. Ens serveix i anem fent el ritual de bellugar suaument la copa, olorar, tastar i paladejar. La gent va opinant i observo com el cuiner en cap s’aixeca i gentilment ens convida a anar passant cap a la cuina, per tal de començar a preparar i engegar el que ell defineix com la maquinaria del “nostre restaurant”. S’ha acabat el nostre moment tranquil i anem situant-nos cadascú en el nostre territori.
El xef raona amb el segon cap de cuina quins plats no podem oferir avui, ell com a responsable final dels plats de la carta, ha d’avisar al maitre, però qui s’encarrega de la zona de fogons és el segon cap. Jo que sóc el cuiner, amb l’ajudant de cuina fem un cop d’ull a tot el que hi ha per abastir la zona freda. El noi que s’encarrega de rentar els plats, té cura que estiguin a punt tots els estris necessaris. A la sala ajuden al maitre dos cambrers, un dels quals s’encarrega de la barra i els cafès exclusivament. Obrim el restaurant i ja tenim clients esperant-se.
Són les nou de la nit.
A la cuina tots estem preparats i amatents a la primera tongada de comandes.
El maitre entra decidit i demana: -Taula 7: Dues amanides tèbies. Bacallà farcit de gambes. Goulash. Penja la comanda i continua. -Taula 4: Sopa de ceba. Rissoto de carxofes i bolets. Filet d’orada a la sal. Entrecot als tres pebres. La deixa al costat de l’altra. Tothom es posa a feinejar. Amanides preparades. L’arròs fet. La sopa a gratinar. Primers enllestits. Anem pels segons. La sommelier passa per la cuina.
Arriben nous clients. Les portes batents es tornen a obrir. Escoltem: -Taula 2: Amanida d’enciams i fruites. Caldereta per dos. Inspira fent soroll per cridar la nostra atenció i diu: -Taula 5: “V u i t menús degustació”. Entrega les comandes al xef. S’emporta els primers. Una activitat intensa i sostinguda s’imposà a la cuina. Els taulells per moments es queden petits. El ball de plats és constant. Els fogons a tot drap. Ganivetades rítmiques i constants. Olles fumejant. Aiguabarreig d’olors. El ritme és frenètic. Veus que parlen. Fort estrèpit. Trencadissa. S’ha de tornar a elaborar el plat. Els intervals entre comandes cada cop més curts. El pastisser prepara les postres. Diferents melodies culinàries van pujant d’intensitat. La cadència és autèntica. Tot el personal ben coordinat. Portes obertes. El maitre agafa les postres. El xef assenyala al cambrer els segons plats per prendre. Sentim que ens diuen: -Taula 3: Carpaccio de bacallà. Tallarines a la “putanesca”. Dos magrets d’ànec. Un d’ells al punt. Plats acabats cap al menjador. Al moment el maitre torna per felicitar-nos. La taula 7 ha marxat entusiasmada dels nostres plats. Amb to sorneguer explica: - A la taula 6: El senyor Prats no es decideix. Demana suggeriment al xef. El xef abaixa el cap i bufa, però surt somrient a la sala. Riem tots alhora.
El secret del nostre èxit rau en acomplir la nostra premissa, al client li agrada bon menjar, servei ràpid i un tracte exquisit. El rellotge no s’atura i la feina va en augment, la jornada aviat arribarà al seu final i en un moment de feblesa evoco el ritme d’inici de la tarda, que a hores d’ara és a anys llum de l’actual. Un cop haguem recollit i deixem tot ben net i preparat per demà, acabarem derrotats com cada dia, millor dit com cada nit.
El xef raona amb el segon cap de cuina quins plats no podem oferir avui, ell com a responsable final dels plats de la carta, ha d’avisar al maitre, però qui s’encarrega de la zona de fogons és el segon cap. Jo que sóc el cuiner, amb l’ajudant de cuina fem un cop d’ull a tot el que hi ha per abastir la zona freda. El noi que s’encarrega de rentar els plats, té cura que estiguin a punt tots els estris necessaris. A la sala ajuden al maitre dos cambrers, un dels quals s’encarrega de la barra i els cafès exclusivament. Obrim el restaurant i ja tenim clients esperant-se.
Són les nou de la nit.
A la cuina tots estem preparats i amatents a la primera tongada de comandes.
El maitre entra decidit i demana: -Taula 7: Dues amanides tèbies. Bacallà farcit de gambes. Goulash. Penja la comanda i continua. -Taula 4: Sopa de ceba. Rissoto de carxofes i bolets. Filet d’orada a la sal. Entrecot als tres pebres. La deixa al costat de l’altra. Tothom es posa a feinejar. Amanides preparades. L’arròs fet. La sopa a gratinar. Primers enllestits. Anem pels segons. La sommelier passa per la cuina.
Arriben nous clients. Les portes batents es tornen a obrir. Escoltem: -Taula 2: Amanida d’enciams i fruites. Caldereta per dos. Inspira fent soroll per cridar la nostra atenció i diu: -Taula 5: “V u i t menús degustació”. Entrega les comandes al xef. S’emporta els primers. Una activitat intensa i sostinguda s’imposà a la cuina. Els taulells per moments es queden petits. El ball de plats és constant. Els fogons a tot drap. Ganivetades rítmiques i constants. Olles fumejant. Aiguabarreig d’olors. El ritme és frenètic. Veus que parlen. Fort estrèpit. Trencadissa. S’ha de tornar a elaborar el plat. Els intervals entre comandes cada cop més curts. El pastisser prepara les postres. Diferents melodies culinàries van pujant d’intensitat. La cadència és autèntica. Tot el personal ben coordinat. Portes obertes. El maitre agafa les postres. El xef assenyala al cambrer els segons plats per prendre. Sentim que ens diuen: -Taula 3: Carpaccio de bacallà. Tallarines a la “putanesca”. Dos magrets d’ànec. Un d’ells al punt. Plats acabats cap al menjador. Al moment el maitre torna per felicitar-nos. La taula 7 ha marxat entusiasmada dels nostres plats. Amb to sorneguer explica: - A la taula 6: El senyor Prats no es decideix. Demana suggeriment al xef. El xef abaixa el cap i bufa, però surt somrient a la sala. Riem tots alhora.
El secret del nostre èxit rau en acomplir la nostra premissa, al client li agrada bon menjar, servei ràpid i un tracte exquisit. El rellotge no s’atura i la feina va en augment, la jornada aviat arribarà al seu final i en un moment de feblesa evoco el ritme d’inici de la tarda, que a hores d’ara és a anys llum de l’actual. Un cop haguem recollit i deixem tot ben net i preparat per demà, acabarem derrotats com cada dia, millor dit com cada nit.
