Ell es deia el meu amic.

M'ha agradat molt el teu escrit, i realment hi ha gent que pensàvem que eren amics però que al final ens deceben, precisament per aiXò, perquè costa molt trobar amics realment sincers, que ens apreciin pel que som, sense envejes ni mals rotllos...
No ens donem compte que l'únic que importa a la vida és l'amistat vertadera.
Però segur que la teva és molt valuosa.
Salutacions!

aquest relat escrit amb un llenguatge planer i entenedor m'ha impactat i molt.
Tinc prou edat per saber que d'amics no n'hi ha gaires, i que amb ells passes bones estones i inclús comparteixes confidències però quant una persona es capaç de ferir-te penso que deu haver sigut un gran desconegut que confonguérem amb un amic.
M'ha agradat tornar-te a llegir

J. Lluís

He llegit els comentaris que t'han fet i deunido!... Sempre he pensat que aquesta pàgina té un problema i es que els lectors haurien d'estar localitzables, tenir el seu espai obert per que tothom hi pugui dir la seva, tornar-s'hi si conve. Ells poden atacar, fer mal i nosaltres em d'aguantar. És molt injust. Gràcies pels teus comentaris, ens seguirem llegint.

M'ha semblat tristíssim això que expliques, i costa de creure que un amic de tota la vida et faci això. Bé, si ha estat així, has estat de sort d'adonar-te realment de com era.
Mira endavant que sempre trobaràs bona gent pel camí.

Una abraçada,

Xantalam

i quan et diuen que aquell t'està fent el llit, és quan et mires al mirall i et troves aquella cara de badoc, que ets tu, (o jo en el meu cas).
És quan has descobert que no era tan amic com t'havies pensat. Una situació gens agradosa en la que tots algun cop, ens hi hem vist inmersos. M'ha fet pensar el teu relat, en una situació similar viscuda ara fa uns anys, però per sort meva, en perdre de vista aquell que es deia amic, la meva vida va fer un tomb inesperat i positiu, i fins a dia d'avui, les coses, lluny d'aquell personatge, m'han rutllat millor.
Li desitjo el mateix al teu protagonista.

Una abraçada company de calçotades!

Ferran

que et mereixes estar al cap damunt de tots aquells que es dediquen a criticar-te
per escriure com tu ho fas no calen grans amics ni colles de gent que et vagi llegint i votant sino talent i tu el tens...
per mi tu ets un gran poeta que es mereix estar a la llista de destacats per això t'afageixo a preferits i et deixo aquest 10

ànim


jOaneTa

Es lo pitjor que pot passar, ja que es una mena d'enfermetat que no deixa viure ni a qui la pateix, ni als que estan al seu voltan i sobresurten una mica per damunt d'ell. Continua escribin que m'agraden els teus escrits

Per la poca experiència que tinc jo en RC, no hi ha res millor que passar desapercebut i allunyar-se de la llista de los 40 principales.
És de l'única manera que et deixen en pau. I així es pot escriure amb tota tranquil·litat i anant fent camí per aquest món tan complicat. De totes maneres te'n queden d'altres d'amics, entre els que jo m'hi sumo.
Molts petons ia a escriure en llibertat.

que qui té un amic té un tresor. En la teva història el que semblava un diamant tan sols era un tros de vidre. Què dolenta és l'enveja! Com aquell que no diu res, deixes anar unes quantes veritats.
Agraeixo molt el teu suport, Joan, però ja saps el cas que faig d'alguns comentaris i no voldria que et perjudiquessin més del que ja ho han fet.
De totes maneres t'ho agraeixo moltíssim.
Una abraçada.
Nonna_Carme

En primer lloc, m'agradaria donar-te les gràcies per la teva benvinguda, m'agrada molt que la gent pugui donar-me la seva opinió i més si és en forma de crítica constructiva, que és com he assimilat els comentaris, crec que tota crítica que no sigui ofensiva és molt més que bona.

En segon lloc, m'agradaria dir que aquest relat em fa recordar vàries coses, perquè la primera part recorda a la importància de l'amistat, i com es perden i se'n troben de noves, i això m'agrada. I la segona, em prevé de que la competitivitat de vegades, supera a la amistat.

Gràcies. Marta_menuda

Com vols que pensi que tu hagis escrit aquestes bestieses? Ni m'ha passat pel pensament ni encara que m'ho juressin m'ho creuria. Ets una gran autora i si m'ho permets, una gran senyora. Baixeses així no hi caben en el cap d'una escriptora i una persona fabilosa. Estigues tranquila i deixa que es desfoguln els trolls.
No crec ni que valgui la pena declarar-los ofensius. Fes-ho tu per mí, si vols. Jo els deixo que em destrueixin si volen ja que no es mereixen ni contesta. Ells passaran però un escriptor amb seny i una certa gràcia mai. I perdona el sabó que em regalo.

que t'ha posat que era jo, és un cabró integral.
Jo no em dedico a fer aquestes coses. Per déu!
Marca tot això com a ofensiu, quina merda de gentussa!

gypsy

Com que veig que la inteligència d'alguns, per no dir tots els trolls, no arriba a entendre res, un he de dir que el meu relat és pura invenció.
Que no pertany a la meva vida sino que és una metàfora, més o menys reixida, per protestar d'aquests.
Si no sabeu qué és una metàfora que un ho expliquin els vostres autors amagadets darrera vostre. Gràcies.

(Estic esperant les notes baixes o me les hauré de posar jo mateix. Si ara estic a 9,83,
i els més valorats no paren quiets, acabaré tornant a la llista , i aixó mai!)

Tens un morro que te'l trepitjes. Jo diria que ets una autora ben coneguda fins ara que està en ple diclivi. O una altre que és més envejosa que la tinya far rascar.
Oblida't de mi, creu-me.

Aprofito l'avinentesa per dir-li al que em comenta o dedica un poema, que jo no sé quin idioma parla. Tu l'entens? Segurament ja que tots sou de la mateixa calanya. Salut!

Jo sóc un dels teus lectors, no molt fervent, tot s'ha de dir, et comento poquet, però ara vaig enmascarat, no vull que el trolls m'enmerdin a mi també, tot i que ningú n'està del tot salvat.
deixa passar aquesta rufaga de mal vent, i quan escampi, tornem-hi per escriure.
Mira et diré sincerament que em dol aquest relat teu, per tot el que implica la seva história, jo no et conec de jove, així que no m'hi veig retratat, però els trolls em diuen que en sóc un, i no és veritat, jo sóc un relataire que emprenya als trolls, o diré que emprenyava, perquè he vist que encara els hi feia més el joc, el millor, creu-me, és no fer-los cas.

No t'emprenyis, home, i segueix fent poemes, que t'en surts força bé.
I ja veuràs com aquesta nit diran que sóc un d'ells, o m'insultaran per no donar la cara... quina gràcia que em faran.

Bona nit amic.

Us demano que em deixeu tranquil i tu, un troll recargolat que ets calent mental ja que veus coses que no són, et molestes a comentar-me.
Descarrega la mala llet i posa'm un 1 directament. I deixat de imaginar que la imaginació ja la poso jo.
Fins mai, Godzilla.

Us ofereixo a tots els trolls que m'acuseu de autovotar-me, de tenir molts autors "comprats" , de que em dedico a fastiguejar als companys amb notes baixes, de ser maleducat, i mil coses més, us l'ofereixo,dic, aquest relat perque un esbafeu a gust posant-me notes baixes i comentaris dels vostres.
Vull que entengueu que la nota no m'importa gens. Que m'és igual estar o no a la llista dels més valorats. Per a mí té més valor un comentari d'un autor bo, ni que em mostri els meus errors, que no pas un 10 de regal.
Jo mateix m'anomeno l'ascensor ja que per la puntuacio que tinc depen de la dels companys per formar-ni part o no. M'és ben igual.
Us demano que em deixeu tranquil i sobretot als que em voten que són innocents del tot.