una bona barreja.

els versos simètircs mullats d'aquest sentiment sempre aporten alguna cosa al lector.

un plaer.

besades de vidre!

s'haurà sentit:
"No, no amics i prou".

Penso que el teu relat podria recollir molts fragments de vida de diverses persones que han sentit el mateix i d'això se'n diu barrejar vides, sentir i transmetre.

una abraçada de vidre

entra suau i tot torna gel.


m'ha encantat, supos que trencar carn, a vegades, no és tan mal de fer.

una besada de vidre

mai oblidar aquests versos.

És preciós!

un petonet

pots fer un món de vida si amb un poema omples de vida.

:)

la curiositat desprès del teu comentari ha fet que em passes a llegir els teus 4 relats, veig que ets nou, que fa poc que ets per aquí i et dono forces i que segueixis, la poesia mou llunes, eclipses i vides!


un arbre no es tan sols un símbol, marca tantes histories... qui no ha llegit mai al seu costat, qui no ha fet casetes de fustes, qui no s'ha amagat, qui no ha respirat aire fresc...


una besada!

diem si uns versos amb tanta força moriran per por? no aprendràs a viure l'instant sense raonar, tiran envant, creient que com dic sempre, un cor amb sang, una mirada i una abraçada val més que tota regla, rutina i por... Trenca l'alba, el vent i el mar, i no dubtis...



Sempre hi ha un motiu per somriure fort!



CORATGE NO ÉS PATIMENT, ÉS VIDA!

que la poetessa era una preciositat, tan bon gust :P!!!


una abraçada

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

per rompre motius i raons mitjançant un mot, un somni...
M'encanta la facilitat de trobar-me dins cada vers, de llegir com boja, ràpid i tornar-ho fer les vegades que facin falta per sentir la sensació que transmeten poemes com aquest!

felicitat!!


una besada de vidreee

fent que cada mot que et llegeixi senti i tremoli com la primera vegada que vaig llegir-te...

un company poeta, senzill de miracle de l'amor, definiria jo!


una besada enorme de vidre

una màgia que enamori dins la teva poesia, i si, em sembla que sento l'aire que em besa... però segueixo barallada, fent morros a tanta rima, tanta síl·laba perfecta, a tanta i tanta estructura. M'encantaria fer-ho però em deixo duu massa pel que sento, no sé menjar-me el sentiment que m'ofega i acabo escupint, tota la sang que porto dins... Si el teu encant el posam amb màgia, somni, sentiment i impuls que passaria?


un peton enorme!! felicitats

algú em digués fluix, a cau d'orella un poema tan i tan ( només una mica) perfecta... Deixes marques de perfum dels teus somnis, d'un desig constant, d'un desig valuós, extrem, poètic, tan i tan romàntic.

No poder aprendre fins trobar el cos, no poder saber com la fosca pot ser tan sensible a nits eternes de pells,de crits,de mossegades, de gemecs, de plaer....
Tot, acaba sent una revolta de cossos dient-se, simplement, t'estim.

sempre!

Em deixes admirada amb les teves manies i paraules boges que dancen per dins aquesta pàgina, sempre, desprès de llegir-te acabo pensant que confio amb bojos poetes com tu...

la teoria sempre sempre i sempre equival una mica a l'error... a m'agrada que mai pugui ser res tan perfecte.


un petonet mestre :)