ho sentim

Un relat de: unchained melody
Sempre m'havia imaginat la meva vida amb una persona, que per definició, per falta de moments, no ho sé, per quelcom no podiem estar junts. Però jo continuava pensant que no importava, m'acabaria casant amb ell.
De sobte, però, sense esperar-m'ho, va aparèixer un altre persona. Jugàvem. De veritat, només jugàvem. Però ja ho diuen, qui juga amb foc es crema. Ens hem cremat. Sabiem des d'un bon principi que no anava enlloc tot això. Ell i jo. Jo i ell. Una cosa impensable, per nosaltres dos, per certes persones del nostre voltant. Impensable. Ha succeït. Ara ja és massa tard per tirar enrere. No puc fer veure que no passa res. No pot fer veure que no passa res. I vosaltres, tampoc. Hem pensant tants cops en vosaltres! Infinitat de cops. Però igual que en el seu moment era impensable, ara ja és inevitable. Potser no ho entendreu mai. Potser no ho voldreu entendre mai. No és fàcil, creieu-me, ho sabem. Només espero que, en algun moment, poguem comptar amb el vostre recolzament. Només intentem ser feliços. Si hi hagués més vides potser ara abandonariem, malauradament només tenim aquesta, si no ho intentem ara, quan preteneu que ho fem? No ens jutjeu, no fem el que fem per fer-vos mal. Tot i això, ho sentim.

Comentaris

  • unchained melody | 27-01-2012

    Ostres, jo sempre he llegit el de Salem! està bé saber-ho :)

  • More | 27-01-2012 | Valoració: 8

    M'agrada. I si està inspirat en el co-razones, però co-razones no és de Carlos Salem, és de Escandar Algeet. ;)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: