Biolant 2

Un relat de: Byrf
Els peixets cullen harbes a la vora del foc marí. Embadalits ensumen i empassen herbeta i herbeta que els caliua la dolça flaire alliberada de l'herbam. Després, passats els primers nocturns debats d'escola bullidora que els satisfà, guaiten estels marins de resplandor finíssim. Parlen amb l'oracle del desig amable i conscient, amb els seus avantpassats plens de llàgrima emocionada per les criaturetes i la sorreta fina els acollirà de matinada de narcisos juganers.
La gran roca que els rodeja dorments els somnia amb força protectora i fidel a la impressió estable.
I tot el dia dormen, a milions de regnes enllà del nostre petitet món, enlluernat excessivament per la fluidesa desamparadora.
Nosaltres rondem, aquestes petites meravelles ronquegen suaument a la seva ànima meditativa i generosa, com el glaç que ens desperta amb la diferència que ens proposa el nostre món, rondinaire i cansat a l'ombra de la saviesa.

Comentaris

  • Potent relat[Ofensiu]
    joanalvol | 20-02-2011

    L’he gaudit a pler. Tanca tota una percepció de la immaterialitat amb fermesa, sense concessions. D’allò que no veiem, però que els éssers sensibles intueixen com una realitat. No és senzill escriure sobre aquests temes.
    Et felicito pel ritme del relat i pels teus sentiments
    Una abraçada
    Joanalvol

  • Món paral.lel[Ofensiu]
    Unaquimera | 06-02-2011 | Valoració: 10

    He vingut per llegir la segona part d’aquesta “Biolant” que permet passejar per un món oníric, tot contemplant els moviments dels elements d’un somni que relaxa el cos i la ment...

    El teu text és breu, però tot i així atrapa, i en acabar-ho, costa una mica tornar al món que coneixem, a les mides i verbs habituals en ell.

    Contemplant-ho, jo vaig escriure un altre relat amb certes coincidències que t’ofereixo per si et ve de gust fer una ullada: BATECS. Espero que t’agradi...

    Tornaré a passar pel teu espai, que vull continuar descobrint el que has publicat.

    Ara t’envio una abraçada de bona nit,
    Unaquimera

  • La saviesa d'un teòleg[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 03-02-2011 | Valoració: 10

    No tota la saviesa és destructiva, potser sí els que fan servir un materialisme antiespiritual, que neguen allò màgic que inconscientment sura pels inconscients de les persones, però no la saviesa dels teòlegs que prenen el Pare com aquells peixets sentint la protecció en majúscules d'ell.
    Això és el Pare, l'Objecte "a" o l'Altre, Déu, la protecció invisible, inaprehensible, immaterial a la que quan ens encomanem ens sentim millor, potser hi ha qui el té en persones de carn i ossos, però és quan resideix en l'ànima, en la flama si vols del Pare, del nostre Pare, de la part més entranyable del nostre Pare o mare, que es fa més fort.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Byrf

6 Relats

25 Comentaris

4626 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99