Escandaliitza'm

Després et va dir que t'estimava...?

Un poema profund i que regalima sinceritat, on cada paraula té el seu desig...


Salut.
onatge

i joseré jo

Jo no diré res de nou. Però deixo constància de la lectura comentant i valorant. Salvatge i tendre, delimitadament, com ha de ser. Pautes de conductes que no han de seguir-se fil per randa sinó que apareixen quan menys ho esperes.

Així, capriciosament, sense sentit, però sempre clarament, sense ambigüitats. Bon poema, magnífica darrera estrofa.

Gràcies, d.

Avui parlàvem del Llibre sobre Poesia Eròtica i m'ha vingut a la memòria aquest poema que vas presentar... Feia dies que tenia ganes de rellegir-te i ara que tenia un moment, l'he aprofitat.

Tal com ja et vaig escriure, el trobo encisador!

Profundament femení i humà, despulla el desig d'artificis i el presenta en estat natural, sense convencionalismes ni prejudicis, amb un punt de salvatgia que no el priva, però, d'un romanticisme fondo i bell.

T'envio una abraçada i molt d'afecte,
Unaquimera

Saps?
la primera vegada que vaig entrar a relats vaig llegir aquest escrit teu
Amb va impactar , vaig pensar que era tot allò que a mi m' hagués agradat escriure perquè es el reflex que tota dona sent.

Et vaig llegir i vaig pensar ¡¡¡ caram no soc un bitxo estrany!!

Després et vaig anar llegint poc a poc cadascun dels altres escrits, sense dubte li posa's imatge a tot el que llegim, i ets la meva visita obligada cada vegada que puc entrar quest racó.

Gracies per ser com ets.,

que arriba amb fúria. I després, assaborir l'amor si cal.
Esplèndida sinceritat.
Molt bé.

Visceralitat que desborda el joc dels sentits. Així m'atreveixo a qualificar un poema contundent, no gaire similar als que ens tenies acostumats, més sensuals. Aquí la passió deixa de ser sensual, es converteix en lascívia, en instints primaris, tribals, dius, fins i tot. Anhel mutu i compartit de possessió. Provocació, si cal (segona estrofa). En qualsevol cas, els últims versos contenen l'essència del poema, el missatge en versió resumida. Avui, folla'm. Escandalitza'm. Després (dónes per suposat que serà així, però no et limites a deixar que ho intueixi el lector, sinó que ho escrius textualment), ·digues que m'estimes". Una nota de sentiment que fa que tot el poema sigui rodó.

Una abraçada molt forta, Gessamí_blau! M´ha fet molta il·lusió llegir un comentari teu.

Salutacions!!!

Vicenç

Tanque els ulls i no se'n va... encara veig la llum luxuriosa dels teus versos, cremant-me sense pietat...

Un bes ferotge!

Un crit de luxúria que despulla qualsevol abric de convencionalisme establert, castedat heretada, romanticisme castrador de la lubricitat en els moviments, de l'escalfor en els contactes, de l'anhel en els gestos, de la concupiscència en els desitjos, dels anhels desfermats.

Un poema per adults que siguin capaços de grans passions i de viure l'escàndol com un crit delerós, que escombri teranyines de ritus establerts per dissenys aliens al de l'instint i la rauxa, que faci caure els espantaocells de la costum i la quotidianitat, que ensordeixi les oracions que preguen per l'assenyat, pel que s'escau, per l'adient...

Com de costum, m'ha encisat aquest darrer cop teu de gràcia, aquell clucar l'ull a la lectora, o clavar el colze a les costelles dels sentiments de qui llegeix, embadalida! Espero que no perdis mai aquesta capacitat de sorprendre encisant...

T'envio una abraçada sense massa pautes ni gaires normes,
Unaquimera

< No, avui no em facis l'amor;
primer escandalitza'm
i posseeix-me bojament,
sense miraments;

necessito que em sedueixis sense control,
que m'abracis amb fúria

i després,
escandalitzats,
lentament, pronunciem,
després sí,
un t'estimo. >


Suposo que Poema presentat al Concurs d'Eròtica! ;)

Per la foto, la teva cara m'és familiar... no sé si per confusió o similitud amb una altra persona coneguda, o per coincidència...! però sí!
tot i que diria que és la primera vegada que vinc a parar al teu raconet!

de la teva bio, destaco:
- escriure: una mena de necessitat que m'empenyia a deixar constància escrita de pensaments, vivències, sentiments...

- els punts suspensius! són la meva debilitat.
uo! ostres! doncs diria que compartim debilitat! per a mi també són un ús freqüent i un recurs quasi innevitable i inconscient! Sobretot en mails, Fòrums, etc!

(m'agrada llegir-me les "biografies" per començar a conèixer les persones que a continuació llegiré! i el primer cop sempre acostumo a deixar-hi algun comentari referent al que em crida més l'atenció!)

apalins, ens seguim veient per aquí!
Gemm@

M'ha agradat força, pel to de vassallatge i domini necessari en el joc d'escandalitzar.
El sexe com a crit natural, l'amor assegut al racó, callant i observant, per si al final algú el fa partícip. Trobo que aquesta espècie de voyeurisme ocult de l'amor dóna molt joc al teu poema (és una interpretació molt personal).

angie

molt després. M'encanta com no barreges les coses, jo tampoc les barrejo mai.

demanes passió, no amor. M'encanta que les dones abandonin el rol purament romàntic que sempre se'ls hi atorga.
Hi ha moments per tot.

M'encanta, el vas presentar al concurs??

petoniins

gypsy

necessitem decontrolar-nos i deslligar la fera interior.
Expresses de meravella el sentiment d'escàndol i la necessitat de deixar anar la teva luxuria.
L'amor ja el tindràs un altre dia...
Una abraçada Gessamí!

animal i racional.
Endavant!

Ho sento, com podreu comprovar, al títol hi sobra una "i" (i mira que m'ho repasso, eh?)

"digues que m'estimes"
Molt maco, m'alegra tornar a llegir-te.