Einghkf ?!!

Un relat de: Narhianant
( Dins de la discoteca es troben dos amics, a l’entrada, després del guardarroba )

- Ei, què tal?
- Epa, quant de temps! No t’havia reconegut…
- Sí, és que ara treballo el dissabte pels matins, no vinc gaire per aquí, encara que avui he fet una escapada.
- No s’hi pot estar sense prendre l’aire una mica, almenys de tan en tan…
- Bé, només he vingut amb una jaqueta, i em fot deixar-la al guardaroba i haver de pagar tres euros per tenirla a un lloc segur. Ja l’apalancaré aprop, en algun seient…i què, encara estàs amb la medicina?
- Què va! Em va deixar sense ni dir-m’ho com a persones normals, em va enviar un sms pel mòbil i ja està! Jo vaig flipar, a més, que no ens hem tornat a veure. Tampoc amb els seus fills, que jo ja hi tenia una relació després de dos anys, i m’agaradava estar amb ells, ja havíem fet coses. I va i m’arriba un missatge dient-me que seria millor que ho deixéssim. Encara ho penso i no para de sorprendrem.
- No en tenia ni idea d’això de la Cristina. Vaig estar dinant, per casualitat, amb en Joan i la Sandra…em van preguntar per tú, però sabien que havies plegat del treball…
- Bé, ara em dedico a vendre trossets de món.
- Trossets de món?
- Sí, en una empresa amb contactes internacionals que ens porten tot de coses d’arreu del planeta.
- Com ara què?
- Restes fòssils de fa milers o… milions d’anys. O sinó, trossets de l’amazònia i d’altres boscos. És molt variat, hi ha clients per a tot. També tenim una planta africana d’un color fosc, molt sol.licitada, segments de montanyes… fibres de Mauritània…
- Si que sona bé…anem a prendre un most fermentat de blat escocès amb un refresc gasós d’extracte de taronja?



( Van junts fins a la barra de la discoteca. )

- Doncs vàrem estar parlant d’organitzar un dinar o una trobada. T’hi apuntes?
- Quin dia?
- No ho sé, ho hem d’acabar de concretar, de fet, em quedat que ens trucariem aquesta setmana, suposo que per més endavant, tipo dues setmanes o tres.
- A veure si m’ho puc fer, depen de quin dia sigui, si és en dissabte no podré anar-hi.
- Bé, ja mirarem de fer-ho en diumenge, si vens, clar.
- A veure, si em va bé…
- Per això t’ho dic, si podem planejar-ho amb antelació i tú em dius que els dissabtes t’és impossible, doncs, els hi comentaré de fer-ho en diumenge.
- En principi, no tinc cap problema.
- És d’aquí a dues setmanes o tres com a molt, no ho pots saber segur?
- Bueno, si no sé quin dia és no et puc assegurar si podré anar-hi.
- Tan ocupat estàs venguent el teus trossets de món o què?
- Però si t’he dit que és el dissabte el dia extra que treballo.
- I què fas que no saps si un diumenge d’aquí a dues setmanes estaràs lliure?
- Rés.
- Ja…
- Escolta si no hi volgués anar ja t’ho diria, no fa falta que et faci el paper.
- No t’ho prenguis així, home! Que només estem mirant de quedar un dia d’aquests.
- Jo? Si ets tú qui es posa en la meva feina i els meus dies lliures. I ens veiem poc.
- Et recordo que algún dia t’hem hagut d’esperar i ni contestaves al mòbil.
- Escolta, això va ser un dia, del terciari.
- Es igual, ara estem aquí i ens hem trobat de casualitat, i ens ho hem de passar bè. Què, que fa Cristina?
- Però si t’he dit que em va deixar…
- Però l’hauràs vista…
- A veure t’he dit que em va enviar un missatge pel mòbil i punto.
- Així, i ja està?
- Doncs no t’ho acabo d’explicar? Per qué li dones tantes voltes?
- I la feina?
- La feina, dons ja et dic, venguent trossets de món, la teva?
- La feina?
- No, la reina…no et fot.
- La Marta?
- Ara estàs amb la Marta? És igual, ni m’ho expliquis.
- Ostres, que no t’ho havia dit. Doncs, la feina… la feina, bè. Així que no et va dir rés més: és millor que no ens veiem. I ni idea d’on para?
- Em sembla molt fort que m’amaguis això i deixa de recordar-me la Cristina, nosé que més vols saber.
- No, ja sé que no estàs repartint medicina.
- Et dic la Cris-ti-na.
- Jo tampoc en sabia rés. Qué insinues?
- És igual. Li dius reina, en serio?
- Ara no em diràs que et molesta?
- Mira tiu, si em de dinar tots plegats i suposo que vindràs amb ella, no li diguis reina devant meu.
- Escolta, reiet: jo a la Marta li dic com vulgui.


( Acualitat a la pista de ball de la disco. )

- No agafes la jaqueta?
- Ara et preocupes per mi?
- Ah, l’has deixada al guardarroba.
- No, t’he dit que preferia apalancar-la aprop.
- I què fas que no l’agafes?
- I tú què fas que ara et preocupa la meva jaqueta?
- Jo ho dic per tu, m’és igual.
- Ara tornaré, no me l’agafaran pas.
- Sembles el president aquest de Llívia, tencat i a la defensiva…
- De Llívia?
- Com es diu en… sona com algarrafi…
- Sí: Algarrobo.
- No et pasis, no tenia nom de paquet de cigrons. Aquest que està rodejat…que fa poc va declarar que l’havia tocat vuit o nou vegades la loteria i va comprar un equip de fútbol de per allà al sud.
- Un equip de fútbol?
- Em sembla que dels cent-quaranta mil milions que hem rebut d’ajuda, tres mil els ha posat ell, sobretot ha comprat el quaranta-vuit per cent d’una empresa que estava apunt de fer fallida, una empresa de per aquí, que fa batuts, a part d’invertir en futbol.
- Cent-quaranta mil milions d’euros?
- Tampoc és tant, quinze mil milions els necesiten per portar endavant tot el tema de les caixes i els bancs, quaranta mil més per tapar els forats de tota la moguda del totxo i la resta per comprar en subasta bons i lletres a temps parcial i diferent: cinc-mil dos cents setanta-nou milions a cuatre anys o tretze mil dos cents nouranta a dotze messos. Encara que això no és rés si ho compares amb el producte interior brut, que es calcula en bilions, o amb el deute públic que és de vuit cents mil milions.
- Einghkj?
- Però espera, que el deute de les empreses i entitats financeres és de tres bilions dos cents mil milions, o sigui, 3.200.000.000.000 d'euros!!
- Això és un altre galàxia. Sembla el mateix que quan veus un documental i et diuen que han descobert un planeta, com el nostre, a tres bilions dos cents mil milions d’anys llum. Jo... mai hi aniré.
- Què fort, nen.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: