Foto de perfil de Urepel

Urepel

82 Relats, 89 Comentaris
50565 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Maresme, 21/3/81.

"Vull viure sense idealisme i sense ètica. Però no sóc lliure. Sóc incapaç de destruïr". Anaïs Nin.

"Si un home no va al ritme dels seus companys, potser sigui perquè sent un tambor diferent. Deixeu-lo que segueixi la música que sent, per lluny que sigui i tingui el ritme que tingui". Thoreau.

http://www.youtube.com/watch?v=KkF1kwwXdec



Últims relats de Urepel

  • Llocs

    Urepel - 27-06-2012 - 688 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Va trobar un carreró estret on no s'havia de pagar per deixar el cotxe i allà mateix va clavar el fre de mà. Va treure's de la butxaca el telèfon mòbil i trucar. El paio aquell va donar-li la direcció exacta i se la va apuntar a la llibreta. Va baixar del cotxe i començar a preguntar. més

  • La por al buit

    Urepel - 21-06-2012 - 767 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 15 minuts

    . Pares quiet, t'aterres, ara ho saps: hi ha quelcom que no et funciona bé. Què és? Ho notes, és un canvi alarmant dins teu, però sabries definir-ho? Alguns te'l noten abans i tot que te'l notis tu. Et diuen: “Que se te'n va la flepa o què?, Puc fer res?, més

  • Terra de sal

    Urepel - 14-04-2012 - 675 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    Quan sortim de casa és abril i ha deixat de ploure. Han passat dotze mesos i ja m'he acostumat als quarts matiners del campanar al centre. El meu pare segueix creient que això em solucionarà la vida, i per això recupera el fil de la conversa d'anit. Evita a consciència però dir dues coses. Un més

  • Solució exemplar

    Urepel - 28-03-2012 - 572 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Talla l'aigua i el lampista es mira l'avaria amb professionalitat, de braços plegats. Goteja encara perquè la clau de l'entrada està trencada, ha vist. I ell ha de fer una nyapa amb aquesta canonada que perd. Ho ha de fer només amb el que té a la furgoneta o a la caixa d'eines. Prova de recorda més

  • La llum dins teu

    Urepel - 13-03-2012 - 1052 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 15 minuts

    Vaig mirar al meu fanal. Un fanal tan nou, tan lluminós, tan estúpid per algú que no tenia ni idea de brillar per sí mateix. No, no havia après a brillar. Per això duia fanal. Potser aquell fanal podria salvar-te si jo m'atrevia a... més

  • Foc

    Urepel - 04-03-2012 - 931 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Si la vida és - com diuen alguns -, semblant a una mala novel·la, aleshores això no ha de tenir més digne sortida que la formosa paperera, o la brossa. Però no hi cap ja a la brossa la novel·la. La brossa és plena i tes bosses més plenes de merda s'acumulen al costat del cubell. Potser que més

  • llums

    Urepel - 17-02-2012 - 569 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    que faran arrels més

  • Dol de lluna

    Urepel - 13-01-2012 - 664 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    brilla plena reina de nits. més

  • El rei de la casa

    Urepel - 08-01-2012 - 821 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    - Li ha tocat la fava a en Marc! - Sí, li ha tocat! - Has de pagar, has de pagar, pagar, pagaaaaar! - Sí, has de pagar! - Qui queixala la fava el paga! més

  • No fot puta gràcia

    Urepel - 30-12-2011 - 552 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Li vaig dir, i llavors em va mirar. Va somriure'm un moment de res i de seguida va començar: més

  • Passa de llarg

    Urepel - 21-12-2011 - 1223 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Amb la sal es mescla la pols del temps, se li enganxa al rostre i li enceta la pell. més

  • Marca Blanca

    Urepel - 17-12-2011 - 709 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Al començament li pregunta fins i tot quins iogurts agafa, si els de sempre que tant li agraden a ella els de la fruita esbocinadeta - i que tampoc li semblen tan cars -, o bé els d'oferta de marca blanca aquells. Perquè, no vindrà d'aquí no? més

  • - perfecte -

    Urepel - 10-12-2011 - 850 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Instants després de seure van deixar-li el cafè amb llet al davant. Ell va deixar caure sobre la mà parada de la cambrera la moneda de dos euros amb la que havia estat jugant. La cambrera li va somriure. En Joel havia robat la moneda de dos euros, però la cambrera no ho sabia i li va somriure i més

  • El volt de l'home mosca

    Urepel - 29-11-2011 - 1047 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Jo me la mirava i pensava que, en fi, mosca torracollons, mosca collonera, et sembla maco el que fas, eh, et sembla bé? Ja has sentit el que he dit abans (...) més

  • I farem milions...

    Urepel - 29-11-2011 - 572 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Agafa un dels meus cigarrets. Prova amb un encenedor que es treu de la butxaca, però no li va. Llavors agafa el meu de damunt la taula. S'aixeca de cop, com si alguna cosa li hagués mossegat el cul i xiscla, frenètic: - Una serp! - Merda – faig, i també m'alço. més

Últims comentaris de l'autor

  • Urepel | 15-03-2012 | Valoració: 10

    detallada amb una delicadesa genial Aleix. De nit les mans busquen el tacte d'altres. Noto el baf que s'escola entre el somriure que hi ha sobre la bufanda verda, i com el fred convida a abraçar-se, caminant vers els punts suspensius. Una meravella company. Gràcies per escriure'l i deixar-lo aquí.

  • Urepel | 15-03-2012 | Valoració: 10

    primera persona. Innocent, infantil però tant rebossant d'imaginacio com en un diari, aquest univers que crea l'Alexander - potser sense ni adonar-se'n - és una mostra del que som capaços de fer de petits i que de gran moltes vegades perdem.
    Els seus habitants que excaven túnels per banyar-se amb aigua calenta, els arbres plataners i maduixaires, l'element prestat de la cua de marsupilami i els núvols de suc de taronja... Les lletres i les frases et prenen colors, i el cercle íntim de l'Alexander és perfectament expressat i més endavant fins comparat amb els dibuixos dels seus companys que tenen la mateixa força amb diferents característiques imaginatives però amb preferències de cadascú. Afegeixes traces de la família i el detall - per a mi genial, doncs tinc germà petit i ho he vist -, d'en Pere que sempre vol fer com el germà gran. Un relat sucós, tendre i tranquil. Em fa sospirar per tornar a tenir vuit anys.

  • Urepel | 12-03-2012 | Valoració: 10

    i molt ben portat fins al final de tot, fins l'esclat de la darrera paraula, fins la veritat.

  • Urepel | 09-03-2012 | Valoració: 10

    Entre verd i vent, camp i vida i llibertat. Genial

  • Urepel | 04-03-2012

    que ha d'arribar encara, m'ha semblat llegir-hi. Com si imaginessis el futur. Com una declaració d'intencions en més d'un sentit, no tan sols és l'oda a la terra i a la llengua, sinó aquest "carpe diem" que es mescla entre la melangia, aquesta crida a aprofitar ara de fer tot allò que el dia demà potser només podrem imaginar-nos quan no siguem tan forts i vitals com quan som joves... vital i melancòlic alhora.
    Per cert, moltes gràcies pel comentari Escandalós. M'ha fet molta il.lusió!

  • Urepel | 12-01-2012 | Valoració: 10

    voladora primera persona amb paraules-imatge molt impactants i visibles. Amb molt poques línies contes tot aquest petit món que s'eixampla i pel que volem. Les frases, alhora, et van carregades de música i de petites raons del per què d'aquest gust per la boira. Dóna gust de llegir-lo. Preciós i molt viu allan: un regal. Una joia de món feta de boira. Gràcies.

  • Urepel | 12-01-2012 | Valoració: 10

    Genial des de l'úter fins que veu la llum. Primer amb paraules càlides que embolcallen, que bressolen. M'hi has posat a dins! Llavors el moment natural d'eclosió, i el final: apoteòsic. Molt i molt bo, de debò! No puc dir res més: s'ha de llegir.

  • Urepel | 21-12-2011 | Valoració: 10

    primera persona el d'aquest relat. Una personificació molt divertida i amena de llegir que marca perfectament les pautes de presentació, desenvolupament i desenllaç final amb un ritme àgil i natural amb frases principalment curtes que pinten més que no expliquen, la qual cosa és ideal per a la imaginació del lector i atrapar l'interès d'aquest esperant la resolució. Molt equilibrat i escrit amb rigorositat.
    Només un apunt perapunyetes: Vols dir que "Exxxx" no et quedaria millor com a "Ecs"?
    Te la torno, i gràcies per passar!

  • Urepel | 21-12-2011

    Un relat divertit. Una idea bona la d'aquest personatge privat i ben parides i divertides també les relacions i anàlisis que fas en clau personatge-història. Sí que és cert això del començament de la frase. Un director de cinema - que no recordo va dir que una bona història comença amb una explosió i d'aquí en amunt. I cert també això de començar en diàleg, doncs d'entrada amena moltíssim el relat i les descripcions d'entrada per situar, en canvi, carreguen una mica. Per anar bé a la quarta o cinquena frase ja cal tenir-lo enganxat, i relats llargs - jo en peco d'això -, sé que no tenen massa sortida.
    Tot és anar practicant, i si un es pot divertir amb relats com aquest, la veritat, molt millor.
    M'ha agradat molt!

  • Urepel | 11-12-2011

    de moments que ens van ser més favorables. Això m'ha semblat trobar en aquest relat i en en Joan, preparat a consciència aquesta nit per d'alguna forma - entenc jo - mantenir-se viu en un present que ja no li és tant favorable. M'agraden aquesta mena de personatges amb una "espurna" de bogeria, o potser que fan coses incomprensibles i secretes en el que no cal mostrar tota la informació perquè t'interessi saber més de la seva història. Que s'amaguen, quementeixen però no per fer cap mal sinó per d'alguna manera salvar-se ells mateixos d'alguna cosa difícilment explicable i compartible amb els demés... Unes quantes línies fermes i lligades per suggerir un passat i evocar molta història entre elles.

    Personalment però hi he trobat que "mates" el relat massa ràpid amb el diàleg final. M'explico: Tot el relat és molt i molt descriptiu, molt detallat. Unes 5/6 parts és així de detallat i deliciós i, al final de tot, guardat tot l'equip ja entres "a matar" amb una frase de la Carmeta. I que no està malament, però que personalment jo hi hagués afegit tres o quatre frases d'aclimatació al nou ambient. No ho sé: o fins i tot canviant l'ordre de les agulles de mitja, la televisió i sofà que són "visibles" just abans de l'entrada de diàleg. Vaja, que em resulta un pèl brusc al final, però repeteixo que és una sensació totalmentn personal. El relat segueix essent magnífic.

    I et torno l'abraçada per mil. Moltes gràcies per passar-te Aleix.

  • Urepel | 30-11-2011 | Valoració: 10

    relat. A més de desgranar tota aquesta colla de truquets ecològics en un relat, hi trobo personalment aquest acte de valentia de la protagonista que resols al final. No crec que hi hagi acte més heroïc i esparançador que la de dur un fill al ventre essent de debò conscient de com està el món.

  • Urepel | 28-11-2011 | Valoració: 10

    encert en el títol sí, i d'acord amb la teva argumentació.

  • Urepel | 28-11-2011 | Valoració: 10

    no em passen a mi mai aquestes coses? Genial

  • Urepel | 28-11-2011 | Valoració: 9

    té el que dius, però he llegit també el comentari d'Onofre i complementa molt bé el teu article amb un altre punt de vista i més detallets sucosos. Ara que guardant distàncies jo també personalment ho he vist com tu ho expresses darrerament, no igual, però si resulta com dic paradigmàtic que just uns anys després d'entrar a l'euro, per una raó o altra que escapa del meu enteniment a banda de la incompetència dels nostres dirigents com a principals culpables, els PIIGS - les nacions pobres d'abans - acaben accentuant les seves diferències amb les capdavanteres, tal i com passa amb ciutadans de a peu. Els pobres ho són més i els que ténen calés també n'acaben tenint més.

    Cert és que Alemanya sempre ha estat vanguarda d'alguna manera tot i la comparació. Ara mateix ho són també segons un conegut amb qui parlo amb noves tecnologies aplicades a l'ecologisme. Cases eficients i essent dels països capdavanters que menys empren les nuclears fins al punt que probablement seran dels primers a no tenir-ne. Què s'hi cou a Alemanya que aquí som incapaços d'aplicar a la nostra manera? No ho sé, però si ara tinguèssim que fer una crida de guerra rotllo "la dictadura dels mercats i del capital", està clar quines nacions o quina nació tindria més números per rebre més acusacions, fundades o no això tan és ara per ara...

    Per altra banda, i tornant ara al comentari d'Onofre i amb els exemples que ha exposat en favor d'aquesta nació d'avanguarda i líder europea - més faltaria -, només afegir que aquesta "pobresa" i sacrific que ells accepten o que tenen tant assumit - i amb la que estic completament d'acord - fa de més ben digerir quan un simple lloguer a Berlín no costa el que costa aquí a Barcelona. Un exemple tòpic i típic, però es que resulta quasi sempre impossible fer una comparació exacta d'argumentaris a favor d'uns i altres, també nacions, sense caure en petits errors d'aquesta mena. Detallets.

  • Urepel | 28-11-2011 | Valoració: 10

    versos, curts i directes, fa molt mal de llegir-los. Síc, com cops amagats. Molt efectius.

    Sempre personalment, al tercer - ja que s'entén que és l'home qui l'escriu -, no li posaria "fer l'amor". Un home així, crec jo, no fa mai l'amor.
    - per cert, gràcies pel comentari -

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: