La bufanda verda

Ei, aquest és dels que m'agraden a mi: breu, amb paraules que entenc i que diuen el que volen dir. Tot i la son, vaig a llegir-te algun relat més!

que deixen volar la imaginació i uns instants que ho diuen tot. Aquella por de fer un pas en fals per si no sents el mateix que jo. Fins i tot m'és familiar.
Aprofito per agraïr-te la valoració i el comentari que m'has fet. Moltíssimes gràcies!

Àleix, he llegit el seu relat del llibre Temps era Temps i m'agradat molt també!
I referent al seu comentàri a L''amor i Odi, com sempre, ha captat la idea ben incertada, i quan es tracta si la persona sobreviurà o no, encara que desprès, potser no perdoni, la dona apostava el seu amor per la seva vida (encara que aquest relat era inventat, una història similar sobre un radista durant la segona guerra mundial, era la veritat).

Tot està per fer i tot és possible ,va dir el poeta. I aquest poeta que ets tu ens ho dius d'una altra manera, amb les imatges d'bertura que van de la fosca a la llum, del blanc i negre al color (de l'esperança), del silenci a la música de les veus, de la solitud al con-tacte, del fred a la calidesa, i dels punts suspensius a l'escriptura . Moltes gràcies pel teu estimulant comentari. Una forta abraçada
Illadestany

Un bell poema que trenca la negror de la nit, la foscor de l'esperit, per donar pas a un color d'esperança ple de promeses. En aquests versos el fred esdevé caliu i el verd és finestra oberta a la il·lusió.

Una abraçada primaveral, amic,

Pilar

Amb suaus pinzellades coloristes i tèrmiques, has confegit un mapa de sensacions difícil de definir amb paraules però molt ric sensorialment. Un poeta no només es defineix pel que diu sinó pel que transmet.
Que continues transmetent-nos moltes coses, company!

on les sensacions es dibuixen en una alenada de fred. Però la calidesa ho inunda tot amb el somriure de l'estimada i els punts suspensius inviten i suggereixen a part d'incrementar la sensació tàctil.
Un plaer conèixer-te en el dinar!

detallada amb una delicadesa genial Aleix. De nit les mans busquen el tacte d'altres. Noto el baf que s'escola entre el somriure que hi ha sobre la bufanda verda, i com el fred convida a abraçar-se, caminant vers els punts suspensius. Una meravella company. Gràcies per escriure'l i deixar-lo aquí.

...suspensiva és la sensació que m'ha quedat d'aquesta bonica i misteriosa poesia, que sembla que amaga quelcom de molt positiu. I si no vaig errat ( si sí també, és clar ), BON CAMÍ!!!!!


Sergi

...el que he fet és més o menys com tu expliques l'opció del gaudir, però no m'ha estat fàcil. He hagut de recobrar-me emocionalment gràcies a un patró que m'ha inspirat certa persona d'aquí, de relats. I la poesia, que té un sabor imagino amb un toc commovedor, que no m'agrada tirar-me floretes, pensa que estava paral.lela a la meva pròpia realitat, repeteixo, fixa't, Aleix: realitat. Comprens? Magnífic comentari, encara que quan el vaig llegir no podia ni pensar, vaja, que suposo que ho entens.

Mil gràcies!


Sergi

Hola Aleix, moltes gràcies pel teu comentari.
Sí, aquesta vegada el meu relat ha sigut duret però malauradament és el dia a dia que anem visquen actualment.
Espero que els records que has tingut de altres moments de la teva vida hagin sigut de caire positiu.eh?
Bé Aleix, és un plaer mantenir contacteamb tu. M'agrada molt com escrius i ets una persona molt cordial.

Una abraçada.

Gemma
--

a cada vers dius tant, però alhora és àgil, breu, m'ha deixat amb ganes de llegir més. M'encanta com ho planteges, com una fotografia en blanc i negre on l'única cosa que té color és aquesta bufanda verda... I com conclous el poema, intervenint des de fora, també és brutal el vers dels punts suspensius.
Salut veí!

Hola Aleix,

El comentari sobre aquest relat, que em va agradar molt, ja te'l vaig fer dies enrera, ara el que et vull és saludar-te i desitjar que estiguis bé. Fa dies que no et veig gaire per RC.

Una abraçada.

Gemma

És això: saber fer universal una història particular; saber fer gran una història petita; saber comunicar sensacions a partir d’una escena que, d’entrada, sembla intranscendent. Com pot ser que una bufanda verda ens arribi tan a dins i ens escalfi com ho fa? Al trosset de vida que explica el poema s'hi suma l’art. Felicitats, mestre!

Ens mantenim en suspens, en aquesta albada que s'obre pas, del negre al blanc i negre fins al verd que tenyeix de color el dia que arriba, el somriure que s'endevina, l'amor que promet.
En pocs versos, es descriu l'eternitat d'un instant que les paraules fan perviure.
Salutacions,
franz

les teves dolces paraules.
Sempre animen a seguir escrivint.
Amb bufandes avui de mil colors.
Amb desitjos bons i millors.
Sempre amunt. Una abraçada retornada i un somriure dibuixat.

És aquest un poema blanc, negre i verd, però sobre tot delicat, que deixa anar tactes i somriures sense imposar res, que batega i ofereix escalf sense estridències, que permets fantasies i proximitats sense grandiloqüències.
És un poema viu, també, que manifesta la seva pròpia vida interior, que rebel•la i manté ocult al mateix temps la seva intimitat, tal com té dret a fer qualsevol ésser que existeix, amb criteri propi.
És un poema deliciós!

Ah, si et va agradar el “Retrat d’home...” pots continuar la lectura d’aquella història amb tota una Galeria de retrats d’home feliç caient en un forat, en la que podràs triar, fins i tot, el final que et sembli més adient.

T’envio una abraçada verda i càlida,
Unaquimera

què bonic això que dius " L'erotisme triomfa i la lletra el vesteix suaument", m'ha encantat

una abraçada i fins aviat
joan

Però la proximitat de l'ésser estimat (el parlar que et viu i m'escalfa, genial!!!), amb la seva bufanda verda com els arbres en primavera, allunya tot el fred del cor amorós.

Preciós poema

Descrius amb mots de sabia sensibilitat el silenci i el ressò d’aquells moments àlgids que no tenen parangó.
I tot seguit ... punts suspensius.

Molt bo! M'agrada!

Una abraçada
Joanalvol

amb la petita escalfor, que ve de la bufanda verda...o potser de dins del cor...m'ha agradat molt, Aleix, ets el poeta dels moments xics tan importants. Una abraçada


a

Uns versos que acaronen, unes paraules que escalfen i remouen sentiments, i un delicat lirisme amb una gran mostra d’amor.

Senzillament preciós, amic Aleix, un plaer per als sentits, una meravella de poema!

Una gran i suau abraçada
Núria

M’incloc totalment al comentari que t’ha fet el company Carles Ferran: penso exactament el mateix que ell.
M’ha agradat moltíssim.

Moltes gràcies pel teu comentari, com et pots imaginar per mi i sobretot pel record del meu pare, aquest acte no te preu i un escrit com aquest que va fer la Maria Aurèlia de cara als nostres pares respectius sota la seva ploma, és certament CHAPEAU.
Es fantàstic el que m’has comentat del doble homenatge que va rebre el teu avi. Deu ni do el tipus de persona que va ser.
Com diu en Lluís Llach en una de les seves cançons més apreciades per mi “El nostre país és molt petit” però sempre hi ha hagut i hi ha, gent MOLT GRAN.
Una abraçada Aleix i molt contenta de que t’hagi agradat i de que m’hagis comentat el doble mereixement del teu avi, un gran honor per ell i per la teva família.
Gemma

de forma íntima i delicada, potenciat per aquest recolliment del fred d'hivern...

una nova perla, made in Aleix

una abraçada
joan

Un poema intimista, sensual, com d’hivern i de cercar recer, d’escalfar-se al foc i als braços. M’ha encantat.

que ens escalfa amb l’alegria del somriure.
Bonica poesia amb preciós final:
“és hora d’escoltar el ressò
que ens envolta de punts suspensius.”

Una poesia vestida de verd, on els sentits hi juguen un paper determinant. Ens fas gaudir d'aquest tacte esperançat, amorós, serè, d'un verd càlid i suau que transmet recolliment, amor, complicitat.
Una poesia on la sensibilitat es respira mot rere mot. Preciosa!
La meva enhorabona, Aleix!
Una abraçada, company!

Mercè